11 de juny 2012

Llegíem en veu alta


Llegíem en veu alta
l'Ad libitum de la Marita Troiano,
com un sisme galopant, trasbalsador.
Dels llavis als ulls,
de la mirada, directament,
al cor de l'estómac.
La sendera es bifurcava
i ens vam perdre.





10 comentaris:

Carme ha dit...

Les bifurcacions, si no les veiem molt clares, tenen aquest risc... a vegades està prou bé perdre's. O no!

Bon dia, fanalet!

Drapaire de mots ha dit...

Bon dia, fanalet.
Si et perds, pensa que a vegades aprens coses inesperades... prou fructíferes Oi?

novesflors ha dit...

Perdre's, de vegades, té un punt positiu.

carina ha dit...

Sempre té un punt positiu, novesflors. Un altre poema magnífic, Fanalet

Glo.bos.blog ha dit...

Les bifurcacions son per aprendre a decidir, i perdre's pot servir per descobrir camins nous, potser millors.
Bonic poema!

Anònim ha dit...

encuentros melódicos...anteayer rebusqué en las estanterias polvorientas el cd de la jacqueline du pré para poder volver al escucharla rasgar esos sonidos a las cuerdas de su chelo....maravilloso!

joana ha dit...

Perdre's en la poesia... instants... un bocinet de vida, com un flash, reflectit a la mirada.
Una mirada noble, tendra i generosa.

Bon capvespre, Fanalet!

Gregori Samsa ha dit...

I continuem galopant...
i perduts

M. Roser ha dit...

Escoltant el cello, em mirava l'ull del cavall...
Mirada trista i melancòlica, potser també s'ha perdut...

El porquet ha dit...

I a mi que sempre m'ha fet força vergonya llegir coses en veu alta... però ho he hagut de fer quan ha tocat!