A la llum d'un fanalet: Llegíem en veu alta

11 de juny 2012

Llegíem en veu alta

Llegíem en veu alta
l'Ad libitum de la Marita Troiano,
com un sisme galopant, trasbalsador.
Dels llavis als ulls,
de la mirada, directament,
al cor de l'estómac.
La sendera es bifurcava
i ens vam perdre.

10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...: Les bifurcacions, si no les veiem molt clares, tenen aquest risc... a vegades està prou bé perdre's. O no!

Bon dia, fanalet!; 11 de juny del 2012, a les 8:16
Drapaire de mots ha dit...: Bon dia, fanalet.
Si et perds, pensa que a vegades aprens coses inesperades... prou fructíferes Oi?; 11 de juny del 2012, a les 11:05
novesflors ha dit...: Perdre's, de vegades, té un punt positiu.; 11 de juny del 2012, a les 18:25
carina ha dit...: Sempre té un punt positiu, novesflors. Un altre poema magnífic, Fanalet; 11 de juny del 2012, a les 21:55
Glo.Bos.blog ha dit...: Les bifurcacions son per aprendre a decidir, i perdre's pot servir per descobrir camins nous, potser millors.
Bonic poema!; 11 de juny del 2012, a les 23:46
Anònim ha dit...: encuentros melódicos...anteayer rebusqué en las estanterias polvorientas el cd de la jacqueline du pré para poder volver al escucharla rasgar esos sonidos a las cuerdas de su chelo....maravilloso!; 12 de juny del 2012, a les 8:36
joana ha dit...: Perdre's en la poesia... instants... un bocinet de vida, com un flash, reflectit a la mirada.
Una mirada noble, tendra i generosa.

Bon capvespre, Fanalet!; 12 de juny del 2012, a les 12:47
Anònim ha dit...: I continuem galopant...
i perduts; 12 de juny del 2012, a les 14:09
M. Roser ha dit...: Escoltant el cello, em mirava l'ull del cavall...
Mirada trista i melancòlica, potser també s'ha perdut...; 12 de juny del 2012, a les 19:40
El porquet ha dit...: I a mi que sempre m'ha fet força vergonya llegir coses en veu alta... però ho he hagut de fer quan ha tocat!; 20 de juny del 2012, a les 11:04