Llegíem en veu alta l'Ad libitum de la Marita Troiano, com un sisme galopant, trasbalsador. Dels llavis als ulls, de la mirada, directament, al cor de l'estómac. La sendera es bifurcava i ens vam perdre.
encuentros melódicos...anteayer rebusqué en las estanterias polvorientas el cd de la jacqueline du pré para poder volver al escucharla rasgar esos sonidos a las cuerdas de su chelo....maravilloso!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
10 comentaris:
Les bifurcacions, si no les veiem molt clares, tenen aquest risc... a vegades està prou bé perdre's. O no!
Bon dia, fanalet!
Bon dia, fanalet.
Si et perds, pensa que a vegades aprens coses inesperades... prou fructíferes Oi?
Perdre's, de vegades, té un punt positiu.
Sempre té un punt positiu, novesflors. Un altre poema magnífic, Fanalet
Les bifurcacions son per aprendre a decidir, i perdre's pot servir per descobrir camins nous, potser millors.
Bonic poema!
encuentros melódicos...anteayer rebusqué en las estanterias polvorientas el cd de la jacqueline du pré para poder volver al escucharla rasgar esos sonidos a las cuerdas de su chelo....maravilloso!
Perdre's en la poesia... instants... un bocinet de vida, com un flash, reflectit a la mirada.
Una mirada noble, tendra i generosa.
Bon capvespre, Fanalet!
I continuem galopant...
i perduts
Escoltant el cello, em mirava l'ull del cavall...
Mirada trista i melancòlica, potser també s'ha perdut...
I a mi que sempre m'ha fet força vergonya llegir coses en veu alta... però ho he hagut de fer quan ha tocat!
Publica un comentari a l'entrada