11 d’agost 2012

Amistats sibarites


Amistats sibarites
que amb els anys hem conreat
com les millors menges.
Al paladar s'hi troba
el regust dolç i agraït
de la terra ferma.





9 comentaris:

Garbí24 ha dit...

al voltant d'una taula amb bona gent i bones menges....s'hi està prou bé.
Fem-ho tant sovint com podem.

Elfreelang ha dit...

no sé si m'agafa gana de menjar o de llegir-te més...mmmmmm ets una sibarita dels mots i les imatges!

M. Roser ha dit...

Tens raó les amistats com les menges s'han de saber triar...
Les dues coses ens deixen un bon regust...

Sílvia ha dit...

Sibarita de vegades no és sinònim de tenir bon gust. Tu el tens, conserva'l. Aquest tomàquet és esplèndid, sembla que ens reclami!!

Glo.Bos.blog ha dit...

Quina taula acollidora!
Es veu ben ve que està preparada per reunir menges i amics de primera qualitat. Sibarites del paladar i de les paraules!

El porquet ha dit...

Jo davant d'una taula i unes menges com les de les fotos em faig el sibarita més gormant de la capa de la terra! És fantàstic poder gaudir de vetllades en una bona taula, amb la millor gent i els plats més exquisits!

joana ha dit...

M'encanta!!!
I d'una manera especial, els tres darrers versos

Bon vespre,poetessa!

Carme Rosanas ha dit...

Com m'hi trobo en els teus versos... aquest dissabte, tot era com dius fins i tot el gust dolç i agraït de la terra ferma!

És preciós, fanalet.

Una abraçada, estimada.

Joana ha dit...

I aquesta sobretaula que voldries que no s'acabés mai, per sibarita :)
petons acalorats Fanal!