A la llum d'un fanalet: Amistats sibarites

11 d’agost 2012

Amistats sibarites

Amistats sibarites

que amb els anys hem conreat

com les millors menges.

Al paladar s'hi troba

el regust dolç i agraït

de la terra ferma.

9 comentaris:

Garbí24 ha dit...: al voltant d'una taula amb bona gent i bones menges....s'hi està prou bé.
Fem-ho tant sovint com podem.; 11 d’agost del 2012, a les 7:47
Elfreelang ha dit...: no sé si m'agafa gana de menjar o de llegir-te més...mmmmmm ets una sibarita dels mots i les imatges!; 11 d’agost del 2012, a les 13:16
M. Roser ha dit...: Tens raó les amistats com les menges s'han de saber triar...
Les dues coses ens deixen un bon regust...; 11 d’agost del 2012, a les 21:28
Sílvia ha dit...: Sibarita de vegades no és sinònim de tenir bon gust. Tu el tens, conserva'l. Aquest tomàquet és esplèndid, sembla que ens reclami!!; 11 d’agost del 2012, a les 23:24
Glo.Bos.blog ha dit...: Quina taula acollidora!
Es veu ben ve que està preparada per reunir menges i amics de primera qualitat. Sibarites del paladar i de les paraules!; 12 d’agost del 2012, a les 12:06
El porquet ha dit...: Jo davant d'una taula i unes menges com les de les fotos em faig el sibarita més gormant de la capa de la terra! És fantàstic poder gaudir de vetllades en una bona taula, amb la millor gent i els plats més exquisits!; 12 d’agost del 2012, a les 23:04
joana ha dit...: M'encanta!!!
I d'una manera especial, els tres darrers versos

Bon vespre,poetessa!; 12 d’agost del 2012, a les 23:26
Carme Rosanas ha dit...: Com m'hi trobo en els teus versos... aquest dissabte, tot era com dius fins i tot el gust dolç i agraït de la terra ferma!

És preciós, fanalet.

Una abraçada, estimada.; 13 d’agost del 2012, a les 18:01
Joana ha dit...: I aquesta sobretaula que voldries que no s'acabés mai, per sibarita :)
petons acalorats Fanal!; 16 d’agost del 2012, a les 0:20

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)