Podria ser demà,
però encara és avui
que et telefonaria amb ulls i oïda de nena,
trobant sempre l'abraçada
en la teva veu.
Podria ser demà
i que no fos avui.
Que encara podés fer el gest
de marcar un telèfon,
pessigollejar una carícia,
i trobar-te la veu.
La que fa més i un mes
que no escolto,
i ressona pels dintres
en cada estrena de dia.
.jpg)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
11 comentaris:
Podria ser el dia que necessitis que sigui per tal que les darreres frases no existissin.
:*
no es pot viure sempre esperant.
M'ha encantat. És preciós tot i aquesta espurna de tristesa.
Podria ser demà, sí, però mirem que sigui avui, i demà els déus diran...
Bonica...
Si fos demà podria ser que haguéssim perdut l'avui a les entranyes i foscors de l'enyor profund...
I no ho hauríem de permetre de cap manera... No?
T'envio un munt d'abraçades per si et poden fer servei per aconseguir transformar aquest neguit en records de vides viscudes intensament.
Petons i somriures!
Em deixo acompanyar per aquest record tant tendre, encara que sigui trist.
Sigui avui o demà, espero compartir, aquests sentiments, de prop o de lluny.
T'envio una abraçada molt gran, preciosa!
com cou la ferida oberta de l'absència! escriu que les paraules són el bàlsam que alleugereix el dolor....una gran gran abraçada!
Preciós i sentit record Fanalet, d'ahir que avui ens fas present.
Abraçada,
Les veus estimades, per més temps que passi, sempre ressonen per dintre...
Petonets.
Records i nostàlgies, que ens acompanyen i que el pas del temps poc a poc anirà endolcint.
Una forta abraçada!
hi han veus que criden sempre dins nostra...
ni el temps ni la distancia les apagaran mai...
Publica un comentari a l'entrada