09 de gener 2013

Gèlida la nit


Gèlida la nit.
Quan me la trobo, mimosa,
amaino el pas i em fa retrocedir.
Als ulls de la fosca,
esclata,
com una gernació
de constel·lacions lluminoses.
El xiu-xiu del ventet,
com si parlés amb elles,
m'atrapa la mirada.

13 comentaris:

fanal blau ha dit...

Vaig a mig gas amb el blog i em sap greu; vaja, el que em sap greu és no dedicar-vos més temps a vosaltres...
El temps disponible, però, és el que mana en aquest moment.
Tot i així, no deixo de treure el nas i de llegir-vos, malgrat comentar i publicar ben poquet.
Espero que l'inici d'aquest any vagi configurant constel·lacions lluminoses...
Us deixo aquí i ara una abraçada ben gran!

Carme ha dit...

Ja? Les de per aquí encara no han esclatat... acostumen a fer-ho al febrer.

M'agrada la teva constel·lació de mimosa!

fanal blau ha dit...

Aquesta encara està ben tancadeta. Hi ha els botons, però al fotografiar-la així de nit, sembla que ja estigui ben florida. Mira...la foto ha sortit així amb la càmara del mòbil, fa poc més de mitja horeta...:)
Bona nit, Carme!

joana ha dit...

La lluminositat de la teua POESIA, també ens atrapa.
Sí, i ho dic en plural, perquè estic segura que no només em passa a mi.

Bon capvespre!

Gregori Samsa ha dit...

i jo
resto atrapat
per la remor del ventet
sota la llum
d'aquest fanalet

mira tu!

Alba ha dit...

ah no!! no hi estic pas d'acord!! la gèlida nit no és mimosa.... és ben refotuda!!! :DD

novesflors ha dit...

Crec que ens ha atrapat la mirada a tots, aquesta imatge tan bonica que has penjat. Amb el mòbil? Caram, fa meravelles, el teu mòbil.

Olga Xirinacs ha dit...

Flor deliciosa,
mimosa,
de nit i de dia
ens acaricia;
floreix a l'hivern
un somriure etern.

joan gasull ha dit...

una planta fantàstica, que ens porta color quan encara fa fred. Si ho acompanyem de paraules càlides, encara millor

Glo.Bos.blog ha dit...

Matineres flors
esclaten en borrissol
d'or i d'aroma.

Joan Guasch ha dit...

Molt ben trobada, la imatge d'un cel estelat.

Laura T. Marcel ha dit...

M'encata el teu poema, tant o més que la mimosa, de la que m'agrada l'aspecte, l'olor, m'agrada pintar-la i que guarneixi la meva sala, amb la serenitat que inspira, l'ordre i la calidesa, res de gelor!

Joana ha dit...

Com estels
xispegen
de nit a l'hivern!
Tu ves fent al teu ritme Fanal!