10 de març 2013

Torna a ser fosc





El dia s'ha llevat
amb l'avís d'un picot
i un groc, insistent,
entrant per la finestra.
Indici, clar,
que la fredor escampa
cap a altres indrets.
M'ha fet carantoines
amb un abric efímer
-diuen-.
Torna a ser fosc.



21 comentaris:

Elfreelang ha dit...

m'ha encisat aquest groc que insistent entra....quin poema més precís i preciós....gran poeta cada vegada et superes ! genial! ja es fa fosc però cada dia una mica més tard
abraçades!

rits ha dit...

Torna a ser groc i poc a poc va brotant de nou la vida. Cada dia una mica menys fosc.

novesflors ha dit...

La primavera està a tocar.

iruna ha dit...

que bonic, noieta.

no sé si ha sigut lo picot o el groc qui t'han vingut a fer carantoines (no coneixia esta paraula), o potser els dos alhora, però quin gustet ha degut ser per a tu sentir-les, encara que siguen efímeres.

avui és lluna nova. això també accentua la foscor. però tu ets una fanaleta preciosa, i pots triar estar a fosques o donar-te llum.

una abraçada, bonica.

Carme ha dit...

Ja trobàvem a faltar els treus versos, fanalet!

Aquest torna a ser fosc, a mi m'ha fe t la impressió de s'ha acabat un dia més... :)

Bona setmana i una abraçada

fanal blau ha dit...

Elfreelang! mil gràcies!
va...que el ventot amainarà!
:)
una abraçada ben i ben gran!

fanal blau ha dit...

rits...en qüestió d'hores...la primavera esclata!
Un petó, bonica!
Ja veus que passejo poc darrerament, però et llegeixo.

fanal blau ha dit...

A tocar, novesflors!
Tot i ser de la tardor, el teu blog sempre em porta a la primavera!
:)

fanal blau ha dit...

iruna...m'has regalat un somriure!
mirar com esclaten les flors, els brots de la natura....sempre m'ha entusiasmat És màgia.
Podo una branca d'un arbust, d'un arbre...i rebrota! Gairebé sempre.
No sempre hi ha llum, ni de lluna, ni de fanal, però sempre hi ha un reflex lluminós-carantoniós en alguns indrets que fan els matins i les nits més harmonioses.
Una besadeta!

Joan Guasch ha dit...

Ja tenim la llum a tocar, esforçant-se per acabar de fer esclatar la vida i rescatar-nos de la letargia.

fanal blau ha dit...

Carme,
ben bé així! un dia més! i santornem-hi!
Tinc la vivència que el temps corre massa...però espero que es vagi alentint poc a poc.
A veure si la primavera hi ajuda.
Un petó, estimada!

fanal blau ha dit...

Joan!!!
a veure si sortim de la letàrgia blogaire! clar que si!
Una abraçada enyorada!

Glo.Bos.blog ha dit...

La primavera envia senyals de color intens. Ja s'acosta!

fanal blau ha dit...

Senyals constants d'esclat i estrena, Glòria!
En no res, hi som!
:)
Una abraçada de bona nit, poeta!

Barbollaire ha dit...

És bo que escampi la fredor tot i que es quedi el fred.
Esperem que els somriures es facin amples i lluminosos com els somnis.
Que esclati el groc. I el blau. I el verd, i el vermell, i el gris...
Un petonet ben dolç de bon dia

montse ha dit...

Tot i que "torna a ser fosc", l'important és que vagin naixen dies i que aquest "picot" no es cansi de fer "carantoines"!!
Una bona reflexió per començar el dia...Gràcies.
Una abraçada.

Marta ha dit...

Feia dies que no treia el cap, és que he estat "hibernant"....però ara ja s'olora la primavera en el teu bloc!!! feliç setmana!

Judit ha dit...

Tot i que la foscor i les flors no són companyes habituals, sempre són xules les combinacions "exòtiques"
Petonet

El porquet ha dit...

Ja s'ensumen els primers indicis, encara que febles, d'una presència primaveral a la propera cantonada!

montse ha dit...

Llum i foscor es donen la mà.

Olga Xirinacs ha dit...

Llàstima que ens marxi la poca fredor d'aquest hivern, perquè amb la manteta groga s'està molt bé.