El dia s'ha llevat
amb l'avís d'un picot
i un groc, insistent,
entrant per la finestra.
Indici, clar,
que la fredor escampa
cap a altres indrets.
M'ha fet carantoines
amb un abric efímer
-diuen-.
Torna a ser fosc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.JPG)
21 comentaris:
m'ha encisat aquest groc que insistent entra....quin poema més precís i preciós....gran poeta cada vegada et superes ! genial! ja es fa fosc però cada dia una mica més tard
abraçades!
Torna a ser groc i poc a poc va brotant de nou la vida. Cada dia una mica menys fosc.
La primavera està a tocar.
que bonic, noieta.
no sé si ha sigut lo picot o el groc qui t'han vingut a fer carantoines (no coneixia esta paraula), o potser els dos alhora, però quin gustet ha degut ser per a tu sentir-les, encara que siguen efímeres.
avui és lluna nova. això també accentua la foscor. però tu ets una fanaleta preciosa, i pots triar estar a fosques o donar-te llum.
una abraçada, bonica.
Ja trobàvem a faltar els treus versos, fanalet!
Aquest torna a ser fosc, a mi m'ha fe t la impressió de s'ha acabat un dia més... :)
Bona setmana i una abraçada
Elfreelang! mil gràcies!
va...que el ventot amainarà!
:)
una abraçada ben i ben gran!
rits...en qüestió d'hores...la primavera esclata!
Un petó, bonica!
Ja veus que passejo poc darrerament, però et llegeixo.
A tocar, novesflors!
Tot i ser de la tardor, el teu blog sempre em porta a la primavera!
:)
iruna...m'has regalat un somriure!
mirar com esclaten les flors, els brots de la natura....sempre m'ha entusiasmat És màgia.
Podo una branca d'un arbust, d'un arbre...i rebrota! Gairebé sempre.
No sempre hi ha llum, ni de lluna, ni de fanal, però sempre hi ha un reflex lluminós-carantoniós en alguns indrets que fan els matins i les nits més harmonioses.
Una besadeta!
Ja tenim la llum a tocar, esforçant-se per acabar de fer esclatar la vida i rescatar-nos de la letargia.
Carme,
ben bé així! un dia més! i santornem-hi!
Tinc la vivència que el temps corre massa...però espero que es vagi alentint poc a poc.
A veure si la primavera hi ajuda.
Un petó, estimada!
Joan!!!
a veure si sortim de la letàrgia blogaire! clar que si!
Una abraçada enyorada!
La primavera envia senyals de color intens. Ja s'acosta!
Senyals constants d'esclat i estrena, Glòria!
En no res, hi som!
:)
Una abraçada de bona nit, poeta!
És bo que escampi la fredor tot i que es quedi el fred.
Esperem que els somriures es facin amples i lluminosos com els somnis.
Que esclati el groc. I el blau. I el verd, i el vermell, i el gris...
Un petonet ben dolç de bon dia
Tot i que "torna a ser fosc", l'important és que vagin naixen dies i que aquest "picot" no es cansi de fer "carantoines"!!
Una bona reflexió per començar el dia...Gràcies.
Una abraçada.
Feia dies que no treia el cap, és que he estat "hibernant"....però ara ja s'olora la primavera en el teu bloc!!! feliç setmana!
Tot i que la foscor i les flors no són companyes habituals, sempre són xules les combinacions "exòtiques"
Petonet
Ja s'ensumen els primers indicis, encara que febles, d'una presència primaveral a la propera cantonada!
Llum i foscor es donen la mà.
Llàstima que ens marxi la poca fredor d'aquest hivern, perquè amb la manteta groga s'està molt bé.
Publica un comentari a l'entrada