21 d’abril 2013

Les glicines


Les glicines,
arracades de somriures,
busquen repós.


Els pètals caiguts
fan de ventall.
Colors al caminar.


Amb el sol a l'esquena,
escalfor i abric.
Fent companyia.

11 comentaris:

iruna ha dit...

que bonic és saber que a vegades troben lo repòs que busquen.

vo'l mereixeu tot, glicina bonica.

joana ha dit...

M'encanta!

Va dir n'Ezra Pound: "Lo esencial de un poeta es que nos construya su mundo", i tu ho fas.

Sempre és un goig llegir-te!

joan gasull ha dit...

una pluja de pètals per fer-nos sentir millor

Carme ha dit...

Pengen garlandes
despullant-se de pètals
vestint-se de llum.

Petons de bona nit, bonica

fra miquel ha dit...

Les glicines m'enamoren...
La catifa de pètals és de les coses que m'agraden més després de la florida
Les teves imatges impecables,
i la olor de la glicina es desprèn dels teus versos
Bona nit bonica
B7s

Laura T. Marcel ha dit...

A mi les glicines també em fascinen. El color, la forma, l'olor. Tot. Una amiga meva diu que perquè no en tinc i no se el que embruten. Però clar, llegint-te i veient que el que embruten es pot interpretar con a catifa de pètals, doncs segueixo amb la meva fascinació.

novesflors ha dit...

Quina companyia tan deliciosa, d'aquest color que tant m'agrada. Fa goig llegir la delicadesa de les teues paraules.

Glo.Bos.blog ha dit...

Que boniques les glicines, que delicades, i com és gronxen al vent!
Has fet unes fotos precioses.
Llàstima que el perfum no el podem flairar!

Joana ha dit...

El color és com de seda...delicat i bellugadís. A casa ara floreixen :)
Una abraçada wapa!

Oliva ha dit...

PETALS DE GLICINA....SUSPIRS DE PRIMAVERA.....

El porquet ha dit...

Quina explosió de colors... i de pètals!