17 d’abril 2013

microrel@ts en blog


Els plecs de la pell, traçaven tantes senderes, que els desorientaven. Escames, durícies, pell morta. I, sense avís, com un regal, un lliscar suau en el trajecte. Garbuix de plugim i sol. Endreçant, potser desendreçant, canals epidèrmiques.
Amb una connexió emocional, difícilment descriptible, van conxorxar-se amb un ens mantindrem fidels.






http://microrelatsenblog.blogspot.com/

9 comentaris:

joan gasull ha dit...

molt bona participació.

Jpmerch ha dit...

Molt ben escrit, molt bonic!

lolita lagarto ha dit...

Fanaletti!!!!!!
hola hola hola!
quin cargolet més bonic..entra i surt de la closca i et saluda somrient!
t'envio un somriure de primavera catatònica! muaks!

novesflors ha dit...

Els caragols, la pluja meditada i el sol subsegüent sempre es mantenen fidels.

Glo.Bos.blog ha dit...

Que bonic!

Carme ha dit...

Preciós...

Elfreelang ha dit...

fantàstic! eep i bona diada de sant Jordi! abraçades!

Olga Xirinacs ha dit...

Ull viu, cargol d'estiu,
ull ben dret, cargolet.

Annaquarel.les ha dit...

I em va dir el fanalet a cau d'orella : ens mantindrem fidels amb una connexió emocional que traspassarà murs i mons virtuals fins arribar a la profunditat de l'ànima. I tot va canviar :))