Els plecs de la pell, traçaven tantes senderes, que els desorientaven. Escames, durícies, pell morta. I, sense avís, com un regal, un lliscar suau en el trajecte. Garbuix de plugim i sol. Endreçant, potser desendreçant, canals epidèrmiques.
Amb una connexió emocional, difícilment descriptible, van conxorxar-se amb un ens mantindrem fidels.
http://microrelatsenblog.blogspot.com/
.JPG)
9 comentaris:
molt bona participació.
Molt ben escrit, molt bonic!
Fanaletti!!!!!!
hola hola hola!
quin cargolet més bonic..entra i surt de la closca i et saluda somrient!
t'envio un somriure de primavera catatònica! muaks!
Els caragols, la pluja meditada i el sol subsegüent sempre es mantenen fidels.
Que bonic!
Preciós...
fantàstic! eep i bona diada de sant Jordi! abraçades!
Ull viu, cargol d'estiu,
ull ben dret, cargolet.
I em va dir el fanalet a cau d'orella : ens mantindrem fidels amb una connexió emocional que traspassarà murs i mons virtuals fins arribar a la profunditat de l'ànima. I tot va canviar :))
Publica un comentari a l'entrada