Paro taula,
amb les engrunes de sol
que ens hem menjat de bon matí
damunt catifes de flors.
Ara ja ben fosc,
el temps es ralentitza,
amb un tic tac suau
i música de nit.
Descansa per retrobar demà
la lluentor del groc,
i la carícia.
N'esmorzarem de nou.
.JPG)
9 comentaris:
:) tendresa, com si tinguessis vora teu un infant que dorm...
Bon dia i bona setmana, fanalet.
Abraçades tendres
Ho llegeixo, i com sempre faig, m'agrada tornar-ho a llegir, però aquesta vegada ho he fet a poc a poc, com m'ha suggerit l'expresió de les teves paraules...
Bona manera de començar el dia amb ganes de veure la lluentor del sol i esperar la seva carícia!!.
Gràcies.
Una abraçada.
Quina manera més polida de parar taula! A casa teua, sempre, és temps de flors...
Feliç dilluns, i molt bona setmana.
Un punyadet de somriures!
I veig una taula molt ben parada fanalet! Poc a poc m'endinso en les teves paraules i les reprodueixo en veu baixa.... susurrando.... Bon dia!
Em pilles que ja he esmorzat, però demà al matí, vindré a taula a degustar les engrunes de sol.
Aquestes engrunes de sol, devien ser una autentica ambrosia, damunt les flors...
És fa llarga l'espera d'un nou matí!
Ja tornoooooo! després d'una llarguíssima temporada, torno a seguir-te /seguir-vos...
Una abraçada plena de sol, com les engrunes menjades al matí!
poeta! ets una gran poeta fanal blau no només poeta gràfica ( les teves fotografies parlen ) sinó cada vegada més i més poeta de paraula escrita, de sentiment, no tinc paraules! delicioses engrunes de sol que es transformen en flors grogues damunt la taula parada!
Fugaç el temps s'escola, renovant-ne la cadència; en gaudirem de nou i en sentir l'escalf del sol se'ns farà present l'enigma.
Publica un comentari a l'entrada