A la llum d'un fanalet: Matisada

20 de febrer 2014

Matisada

Matisada,
l'ombra de la nit.
L'heura emprèn diàleg.

14 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...: Aquest és un diàleg molt profitós perquè aquesta imatge d'heura i ombra la trobo bellíssima.

Molt bona nit, fanalet.; 20 de febrer del 2014, a les 22:58
xavier pujol ha dit...: L'heura dialoga amb la seva ombra, i naltros amb la nostra.
Fita; 21 de febrer del 2014, a les 13:06
Helena Bonals ha dit...: L'ombra de la nit sempre és matisada per les estrelles.; 21 de febrer del 2014, a les 15:51
Anònim ha dit...: Tal vegada un diàleg amb el mur
això és
com parlar amb la paret
cosa que em recriminava sovint la meva ex; 21 de febrer del 2014, a les 19:22
Elfreelang ha dit...: L'heura matisa
el seu perfil
en l'ombra , verda.; 21 de febrer del 2014, a les 22:23
Maijo Ginovart ha dit...: Només hem de parar l'oïda... M'agrada veure que escoltes amb atenció. Una abraçada.; 21 de febrer del 2014, a les 23:12
GEMMA ha dit...: I que maco fan les heures cobrint les parets! Petons i bon cap de setmana, bonica; 22 de febrer del 2014, a les 16:55
Glo.Bos.blog ha dit...: Les heures em fascinen!
Tant la fotografia com el vers son d'una gran bellesa.; 23 de febrer del 2014, a les 1:38
Imma Ginovart ha dit...: Quin encert!, parlar de diàleg a partir d'aquests fotografia. No hi ha res com està atent a tot el que ens envolta. una abraçada!; 23 de febrer del 2014, a les 10:42
novesflors ha dit...: Dialogar amb la pròpia ombra deu ser gairebé com un monòleg interior...; 23 de febrer del 2014, a les 20:00
...i escaigwww.iescaig.blogspot.com ha dit...: l'ombra negra endureix l'objecte que és fotografiat
prefereixo la mimosa a les heures
saps? al meu carrer també hi ha una mimosa espectacular, cada dia més vellutada, és un perill pels que circulem en cotxe; 25 de febrer del 2014, a les 10:26
Joana ha dit...: De nit tota conversa agafa un munt de matisos fins itot els diàlegs amb la teva pròpia ombra :)
petons wapa!; 26 de febrer del 2014, a les 21:12
rits ha dit...: l'heura, no sé perquè, però per a mi és un gran símbol de feminitat. I les dones, de per si, som molt més de donar i crear diàleg.

Per cert, m'encanta veure't (sentir-te) novament pel blog!; 27 de febrer del 2014, a les 23:47
montse ha dit...: Aquest poema enfila esperança.; 12 de març del 2014, a les 21:11

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)