20 de febrer 2014

Matisada







Matisada,
l'ombra de la nit.
L'heura emprèn diàleg.

14 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Aquest és un diàleg molt profitós perquè aquesta imatge d'heura i ombra la trobo bellíssima.

Molt bona nit, fanalet.

xavier pujol ha dit...

L'heura dialoga amb la seva ombra, i naltros amb la nostra.
Fita

Helena Bonals ha dit...

L'ombra de la nit sempre és matisada per les estrelles.

Anònim ha dit...

Tal vegada un diàleg amb el mur
això és
com parlar amb la paret
cosa que em recriminava sovint la meva ex

Elfreelang ha dit...

L'heura matisa
el seu perfil
en l'ombra , verda.

Maijo Ginovart ha dit...

Només hem de parar l'oïda... M'agrada veure que escoltes amb atenció. Una abraçada.

GEMMA ha dit...

I que maco fan les heures cobrint les parets! Petons i bon cap de setmana, bonica

Glo.Bos.blog ha dit...

Les heures em fascinen!
Tant la fotografia com el vers son d'una gran bellesa.

Imma Ginovart ha dit...

Quin encert!, parlar de diàleg a partir d'aquests fotografia. No hi ha res com està atent a tot el que ens envolta. una abraçada!

novesflors ha dit...

Dialogar amb la pròpia ombra deu ser gairebé com un monòleg interior...

...i escaigwww.iescaig.blogspot.com ha dit...

l'ombra negra endureix l'objecte que és fotografiat
prefereixo la mimosa a les heures
saps? al meu carrer també hi ha una mimosa espectacular, cada dia més vellutada, és un perill pels que circulem en cotxe

Joana ha dit...

De nit tota conversa agafa un munt de matisos fins itot els diàlegs amb la teva pròpia ombra :)
petons wapa!

rits ha dit...

l'heura, no sé perquè, però per a mi és un gran símbol de feminitat. I les dones, de per si, som molt més de donar i crear diàleg.

Per cert, m'encanta veure't (sentir-te) novament pel blog!

montse ha dit...

Aquest poema enfila esperança.