22 de juny 2014

Els nespres



Els nesprers no reparen en fruits,
aquest any.
Serà que hauran fet conxorxa,
o una clucada d'ull de la natura,
o un senyal,
o la darrera escapçada d'aquelles mans grans,
arrugades, clivellades i tendres del nostre lluitador savi.
Avui, que el calendari ha fet un tomb,
buidàvem la casa de flors i aromes
que ens havien amarat. Sense tu, però, tot i sent-hi.
Quina paradoxa, tanmateix, coincident data,
es vesteixin engalanant carrers-catifes
i m'hagi trobat les flors en una capsa.


7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

A casa ja no queden nespres... Però si que n'han fet un munt, aquest any.

Els han collit les mans més menudes, que s'enfilaven àgils comel peus damunt les branques.

No he vist catifes de flors, més que en una foto d'una amiga.

Les dates coincidents sempre fan rumiar i recordar. I jo m'alegro molt que també et facin escriure.

Una abraçada dolça, estimada.

xavier pujol ha dit...

Flors als camps i flors als carrers:
festa, colors i aromes a tots els sentits.
Fita

Glo.Bos.blog ha dit...

Records tendres, flors que aromen les nostàlgies.
Un poema delicat i molt bell Marta.

Jordi Dorca ha dit...

flors a la bústia, volíem posar-hi

Elfreelang ha dit...

de vegades els records entendrits i entendridors es fan notar encara que tristos d'aromes i de flors....
una abraçada!

Judit ha dit...

M'agraden els nespres! Amb els seus pinyos brillants i fugissers...
I les flors! Com pot algú sentir nostàlgia al costat de l'aroma i el color de les flors? Somriu fanalet que el món no para i tot flueix!

rits ha dit...

hi ha coincidències que son capaces, fins i tot, d'endolcir la tristor. Alleujar-la.