22 de juny 2014
Els nespres
Els nesprers no reparen en fruits,
aquest any.
Serà que hauran fet conxorxa,
o una clucada d'ull de la natura,
o un senyal,
o la darrera escapçada d'aquelles mans grans,
arrugades, clivellades i tendres del nostre lluitador savi.
Avui, que el calendari ha fet un tomb,
buidàvem la casa de flors i aromes
que ens havien amarat. Sense tu, però, tot i sent-hi.
Quina paradoxa, tanmateix, coincident data,
es vesteixin engalanant carrers-catifes
i m'hagi trobat les flors en una capsa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
A casa ja no queden nespres... Però si que n'han fet un munt, aquest any.
Els han collit les mans més menudes, que s'enfilaven àgils comel peus damunt les branques.
No he vist catifes de flors, més que en una foto d'una amiga.
Les dates coincidents sempre fan rumiar i recordar. I jo m'alegro molt que també et facin escriure.
Una abraçada dolça, estimada.
Flors als camps i flors als carrers:
festa, colors i aromes a tots els sentits.
Fita
Records tendres, flors que aromen les nostàlgies.
Un poema delicat i molt bell Marta.
flors a la bústia, volíem posar-hi
de vegades els records entendrits i entendridors es fan notar encara que tristos d'aromes i de flors....
una abraçada!
M'agraden els nespres! Amb els seus pinyos brillants i fugissers...
I les flors! Com pot algú sentir nostàlgia al costat de l'aroma i el color de les flors? Somriu fanalet que el món no para i tot flueix!
hi ha coincidències que son capaces, fins i tot, d'endolcir la tristor. Alleujar-la.
Publica un comentari a l'entrada