12 de juliol 2014

Quantes giravoltes



Quantes giravoltes ha de fer el temps,
quantes acrobàcies les busques
per coincidir dues agulles, uns instants, per conversar
de les hores que viuen.
Acoblar dols, i també esperances.


8 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Acoblar dols,
mentre el temps giravolta
i les agulles es cerquen, encara.
Acoblar esperances
en instants de quatre paraules
escrites o sentides.

Buscar dreceres.
Mantenir el sentiment en l'aire,
alçat i viu.
Per més que es posposi
la trobada.

Petonàs, bonica.

Galionar ha dit...

Simplement genial, Fanalet. Com fa pensar, el teu poema...!
Carme, m'agrada molt la teva versió poètica sobre el tema!
Una abraçada a totes dues!

Glo.Bos.blog ha dit...

A vegades moltes voltes, masses...però finalment trobarem aquest instant precís i preciós que busquem.

xavier pujol ha dit...

Un poema precís. El temps i les emocions: una bomba de rellotgeria.
En el bon sentit.

GEMMA ha dit...

Cal que ens sigui fructífer aquest continu rodar!
Petonets

Joan Guasch ha dit...

Aquest instant en que les busques es troben i conversen un segon fa posar la pell de gallina.

Maijo Ginovart ha dit...

Em sembla un post amb una sincronicitat immillorable. Petonets.

Elfreelang ha dit...

les busques si es busquen de vegades al final coincideixen....que bell que ho dius!