07 d’agost 2014

A peu de carrer


A peu de carrer
i enfilades al mur, fimbren,
compassades, amb el ventet que les mou.
Veure el món, viure'l.

Atalaiar la vida
que endebades no respon a la delera,
tot plantant cara,  des de la ferma mobilitat,
intent de ressort per pactar somnis.

Convenen colors i cerquen nous matisos
en els blaus.





8 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Quin pas del blau al magenta, i al lila i violeta!
Pactem els somnis, que s'ho valen.

Carme Rosanas ha dit...

M'agraden moltes coses del teu poema. Diria que m,agrada tot ell, però "la ferma mobilitat" m'explica tant com a tu i el pactar somnis és com un projecte de vida.

Sempre hi ha nous matisos en el blau... Atrafegadament, fanalet blau, els cerquem sense donar-nos treva.

Abraçadetes, bonica

rits ha dit...

les flors surten dels racons. Busquen llum, busquen vida. I la troben. I nosaltres, la trobem en mil i un blaus.

Elfreelang ha dit...

dius molt o jo interpreto molt gràcies a les teves paraules ....seguirem l'exemple de les flors resilients que s'alcen per a dir-nos que hem de pactar els somnis
abraçades!

joana ha dit...

que polit tot el que dius!

un punyadet ben ple de colors per a tu!

M. Roser ha dit...

Blaves com el cel, però el reflex del sol les fa tornar un mica vermelles...

fanal blau ha dit...

Gràcies per la companyonia!

Glo.Bos.blog ha dit...

Ai, els blaus, són la meva debilitat! I les ipomees enfiladisses, vivaces, efímeres...
Bellíssim poema, Fanalet!