Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes
i que els corbs tracen signes amb ploma negra i tinta japonesa.
Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l'herba dels marges.
El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.
A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,
a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,
hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l'aire i de la terra.
Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T'ho porto, ara de nou,
i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.
XIRINACS, Olga La pluja sobre els palaus, dins Óssa Major. Poesia completa (1977-2009)
Per molts anys de companyia, estimada Olga!
De llarga companyia
–vas escriure.
Com si fossis endevina, d’ençà que el teu traç,
proper i amigable,
va quedar tatuat en el poemari.
De llarga companyia
–escric.
Sé que t’estimaré sempre.
Amb traç convençut empremto des de l’estima,
la ditada agraïda del teu tacte lector,
desvetllador de la paraula. Bonhomia que em regales.
La sorpresa emocionada de ser llegida,
generosament i atenta, des del teu saber,
esperonant, amb esmenes fermes
i vestides de càlida crítica, la meva lletra minúscula.
Una mà acompanyadora, gran, segura.
Gràcies per la teva generositat!
12 comentaris:
Coincidim.
Un poema preciós.
I una dedicatòria molt bonica!
Tots a una! :)
La teva lletra minúscula escriu grans coses!
Avui no paro de descobrir poemes preciosos de l'Olga, com aquest que avui, fanalblau, ens regales:
"Tot ho porto a les mans i a flor de pell"
Una dedicatòria preciosa la que li escrius "amb lletra minúscula" però GRAN DE SENTIMENTS!
Em fa il·lusió veure aquest munt de posts d'homenatge a l'Olga...Espero que sigui per ella un dia molt feliç!
Petonets.
Veig que entre tots estem fent-li un bonic homenatge, a l'Olga.
Quin grna homenatge el teu, Fanalet; una poeta escrivint a una altra poeta, i l'autèntica estima amarant els mots...
Se'l mereix, l'Olga!
Bonic homenatge, Fanalet. Uns poemes preciossos
Celebració de la poesia, amb versos i amistat. I quins versos! I quina amistat!
El blau de l'Óssa Major
i el blau del teu fanalet,
el blau del mar des de casa
i el blau del teu cel tan net.
Has escrit belles paraules
que t'agraeixo de cor,
de la cadena, les baules
sostenen fanal d'amor.
*
¡Moltíssimes gràcies per un post tan bell, bona amiga!
Petonàs Marta, quant de temps!!! No pot ser. Bones vacances.
Publica un comentari a l'entrada