Homenatge a Olga Xirinacs

Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes

i que els corbs tracen signes amb ploma negra i tinta japonesa.

Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l'herba dels marges.

El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.

A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,

a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,

hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l'aire i de la terra.

Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T'ho porto, ara de nou,

i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.

XIRINACS, Olga La pluja sobre els palaus, dins Óssa Major. Poesia completa (1977-2009)

Per molts anys de companyia, estimada Olga!

 

 

De llarga companyia –vas escriure.

Com si fossis endevina, d’ençà que el teu traç,

proper i amigable,

va quedar tatuat en el poemari.

De llarga companyia –escric.

Sé que t’estimaré sempre.

Amb traç convençut empremto des de l’estima,

la ditada agraïda del teu tacte lector,

desvetllador de la paraula. Bonhomia que em regales.

La sorpresa emocionada de ser llegida,

generosament i atenta, des del teu saber,

esperonant, amb esmenes fermes

i vestides de càlida crítica, la meva lletra minúscula.

Una mà acompanyadora, gran, segura.

Gràcies per la teva generositat!