Fotografía de Pilar Aymerich
Preneu les roses
Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.
Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.
Olga Xirinacs
21 de març de 2016
Dia Mundial de la Poesia.
Olga, gràcies. Moltes gràcies.
.JPG)
10 comentaris:
Feliç Dia Mundial de la Poesia.
Feliç bona companyia.
Feliç
dia.
Feliç
poesia
.
Bona primavera Marta, i bona diada de la poesia.
Veig que avui des de molts blogs, l'Olga ens convida a prendre les roses...En gaudirem molt.
Petonets.
visca la poesia, visca l'Olga Xirinacs i visca tu! prenc un a una els pètals de les roses
Doncs res... visca la poesia, visca l'Olga... i visca la primavera!
Primavera, poesia, poeta, amistat, bellesa, música de mots, estima, reconeixement unànime, abraçada, Olga... Tot això i més, principalment avui, essencialment sempre.
Gràcies, Marta, per tot el que has fet, per la part que em toca.
Gràcies, Marta, per compartir un poema tan bell.
Molt bonic
Hola, T'he enviat un missatge però no m'has contestat.
Has guanyat el Joc de Lletres d'aquest St. Jordi!! hauries de dir-me on t'envio el llibre de premi :D
Publica un comentari a l'entrada