20 de juny 2009

3 comentaris:

zel ha dit...

he anat amunt i avall, il.luminant-me amb el escrits, avui que és dissabte i només em farà córrer el que jo decideixi...
saps? he disfrutat llegint aquestes pedalades amb final com el del meu dissabte...volem volem fins que ens cal tocar de peus a terra.

La RaTeta Miquey ha dit...

Aquesta cançó hauria de ser el parenostre, cantar-lo tres vegades i després, si no el seguim, fer penitència estimant més. Una abraçada

Carme ha dit...

I si és veritat, al final tindrem a l'inventari el que hem decidit estimar. I sempre és el moment! petonets.