21 de juny 2009

"...y cada uno tiene sus ideas, pero las defiende hablando y no matando."

(Francisca Hernández, vídua d'Eduardo Puelles, darrera víctima d'ETA)

10 comentaris:

kweilan ha dit...

L'he sentida per la ràdio i la veritat és que és d'admirar que hagi tingut la força de parlar com ho ha fet.

Carme ha dit...

És molt dur que hi hagi gent que un bon dia decideix matar. No ho entenc ni ho entendré mai.

I sí que és d'admirar que tingui tanta força i que digui coses com aquesta que comparteixo totalment.

Parlar, buscar la manera de parlar i d'escoltar. I de ser escoltats. No és fàcil, però hauria de ser possible. A vegades sembla que els ho vulguin fer impossible.

fanal blau ha dit...

kweilan,

jo no l'he escoltat, l'he llegit...
Escoltar, parlar, com a única manera per resoldre els conflictes.

L'altre dia, vaig trasbalsar-me quan recordava l'atemptat d'Hipercor. Jo, entrava a Barcelona per la Meridiana, deu minuts més tard de la masacre.

La violència no hauria de tenir cap racó on fer cap. Per absurda.

una abraçada!

fanal blau ha dit...

carme,

dos no parlen si un no vol parlar, però de cap manera pot justificar la violència.

Però estic d'acord amb tú que el diàleg és la única via possible i que caldria provar de no fer-la impossible.

Marta Rieradevallink ha dit...

La violència mai és la solució.

fanal blau ha dit...

marta,

...és que no té sentit ni raó...

Anònim ha dit...

Digueu-me una sola idea que, en el moment de néixer, no dugui corcs.

Escriure no costa massa sobretot si hi tens la mà trencada i penses que tens alguna cosa a dir.

Parlar és fàcil i xerrar més encara. Però el que costa esforç, i molt, és enraonar.

Qui no ha matat mai amb paraules sonores?
Qui no ha matat mai amb carícies ambigües?
Qui no ha matat mai amb IDEES, qui, eh?
Qui no ha matat mai amb postura tranquil.litzadora
(esterilitzadora) de qui es venta de conciència tranquil.la?
Qui no ha matat mai espantat de ser humà?
Qui no ha matat mai en nom de la llei i de la justícia humana, qui?

Matar l'ànima d'un país que vol SER és, potser, matar menys?

Onze de setembre.

Núr ha dit...

No miro gaire les notícies ni llegeixo gaire el diari... Vaig veure un taüt de cua d'ull a la tele i algú que va comentar «ja hi tornem a ser!». Vaig sentir un comentari sobre el fet que el familiar que havia tingut el valor de parlar-ne ho havia fet d'una manera diferet que no s'havia fet fins ara.

Prò no en puc dir gaire res més.

Només que la violència és intolerable en tots els sentits, en totes les formes, i sempre, sempre injustificada.

Anna ha dit...

I que una cosa que sembla tant senzilla com parlar, esdevingui tant dificil... No hi ha res, absolutament res que justifiqui matar a una persona. Matar per defensar una idea, una opinió diferent... No m'hi cap al cap.

Admirable la seva vídua, ser capaç de parlar amb el que li ha passat, és per mi (que sé de que parlo) una proesa. "Chapeau"!!

barbollaire ha dit...

res justifica una mort:
ni una idea,
ni un drap (encara que li diguem bandera),
ni una persona,
ni un tros de terreny...

com tampoc és justificable:
l'opressió,
la intransigència,
la veritat absoluta,
la revenja,
la injustícia...

ni el resultat ni el motiu.
perquè, no oblidem, els extrems és toquen.