25 de juny 2009

DE DONES QUE VESTEIXEN POESIA (IV)


Una palabra muere
cuando es dicha,
dicen.
Yo digo
que recién empieza
a vivir ese dia.

(Emily Dickinson, 1830-1886)

14 comentaris:

Carme ha dit...

Quina foto més bonica, amb les paraules enfilades...

I la frase molt encertada, crec que una paraula mor quan ja no la diu ningú.

Marta Rieradevallink ha dit...

Una paraula viu quan es comença a dir i perviu si aconsegueix entrar en l'ànima d'un poble.

Trini ha dit...

D'acord amb la Carme i amb la Marta.
Hola Fanalet (feia dies que no ens llegiem, eh?) Ja em van donar els teus records :)

Núr ha dit...

M'agrada molt la foto, a mi també! I les paraules de la Marta complementen molt bé el poema. No puc estar més d'acord amb la Dickinson!

zel ha dit...

i de persones que ens apropen a la poesia...gràcies!

Rita ha dit...

A mi també m'encanta la foto...

Pel que fa a les paraules, neixen quan són dites penso jo també.

carina ha dit...

Fanalet, et visito per primera vegada i m'agrada el que trobo a casa teva, tornaré per aquí, segur, segur

fanal blau ha dit...

Carme,
fent provatures fotogràfiques...

gràcies!

fanal blau ha dit...

Marta...

si entra a l'ànima...
gràcies per passar!

fanal blau ha dit...

Trini,

bona tornada!
abraçadetes!

fanal blau ha dit...

Nur,

he anat passant pel teu blog.

gràcies per passar per aquest!

fanal blau ha dit...

zel,

moltes gràcies!

fanal blau ha dit...

rita- illa roja,

gràcies per passar...
ara faré una escapadeta!

fanal blau ha dit...

Carina...

jo vaig venir a visitar-te i ara veig que t'acomiades...

cadascú a de decidir què vol i com ho vol en cada moment...

jo, de moment, continaré rondant per aquí i sempre seràs ben rebuda...

vagi tot molt bé!