Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
14 comentaris:
Quina foto més bonica, amb les paraules enfilades...
I la frase molt encertada, crec que una paraula mor quan ja no la diu ningú.
Una paraula viu quan es comença a dir i perviu si aconsegueix entrar en l'ànima d'un poble.
D'acord amb la Carme i amb la Marta.
Hola Fanalet (feia dies que no ens llegiem, eh?) Ja em van donar els teus records :)
M'agrada molt la foto, a mi també! I les paraules de la Marta complementen molt bé el poema. No puc estar més d'acord amb la Dickinson!
i de persones que ens apropen a la poesia...gràcies!
A mi també m'encanta la foto...
Pel que fa a les paraules, neixen quan són dites penso jo també.
Fanalet, et visito per primera vegada i m'agrada el que trobo a casa teva, tornaré per aquí, segur, segur
Carme,
fent provatures fotogràfiques...
gràcies!
Marta...
si entra a l'ànima...
gràcies per passar!
Trini,
bona tornada!
abraçadetes!
Nur,
he anat passant pel teu blog.
gràcies per passar per aquest!
zel,
moltes gràcies!
rita- illa roja,
gràcies per passar...
ara faré una escapadeta!
Carina...
jo vaig venir a visitar-te i ara veig que t'acomiades...
cadascú a de decidir què vol i com ho vol en cada moment...
jo, de moment, continaré rondant per aquí i sempre seràs ben rebuda...
vagi tot molt bé!
Publica un comentari a l'entrada