A la llum d'un fanalet: Amb els dits glaçats

07 de gener 2010

Amb els dits glaçats

Amb els dits glaçats

fumegen xemeneies.

Poesia en carbonet.

28 comentaris:

Barbollaire ha dit...: Preciós!!!

:¬)***; 7 de gener del 2010, a les 14:42
Elfreelang ha dit...: Idem...i a més avui tinc els dits glaçats, el nas també i la poesia la duc cosida a la pell perquè no es refredi....una fotografia bellíssima !; 7 de gener del 2010, a les 14:53
Cèlia ha dit...: I els peus també, no hi ha manera d'escalfar-los avui... quina preciosa combinació, com sempre!; 7 de gener del 2010, a les 17:08
novesflors ha dit...: La poesia es troba en qualsevol detall si es mira amb ulls poètics.; 7 de gener del 2010, a les 17:19
kweilan ha dit...: Què bonic, fanalet. Sempre combines imatges i paraules a la perfecció.; 7 de gener del 2010, a les 18:00
Elena Casero ha dit...: serà per fred¡¡

Preciosa la combinació.; 7 de gener del 2010, a les 19:59
jaka ha dit...: Molt bonic !!!
;); 7 de gener del 2010, a les 21:01
Albanta ha dit...: Una foto fantàstica!!
M'encanta veure fumejar ximeneies quan fa aquesta fred, i respirar l'olor de llenya i herbetes del bosc.
Un petonet; 7 de gener del 2010, a les 23:56
Cris (V/N) ha dit...: Que rebonic, aisssssssssss, vull estar on la ximeneia, esoltant històries i mirant fotos.... Un petó bonica :); 8 de gener del 2010, a les 11:35
Carme Rosanas ha dit...: Poesia en carbonet,
en imatges,
en paraules...
poesia als ulls, als dits...
La deus portar, tu també, cosida a la pell, com l'Elvira.; 8 de gener del 2010, a les 12:52
Tonina ha dit...: Una fotografia preciosa.
Salutacions fanalet.; 8 de gener del 2010, a les 13:36
onatge ha dit...: Els dits desfan el glaç,
fumegen grans epopeies,
del carbonet neix la flama...

Una abraçada.
onatge; 8 de gener del 2010, a les 15:10
Thera ha dit...: Bonic i fred!!! Gèlid!!! :D; 8 de gener del 2010, a les 18:15
Sauze ha dit...: bonito haiku...
ambientes así son propicios para la inspiración ...; 8 de gener del 2010, a les 22:41
fanal blau ha dit...: Gràcies, amic de imatges! ;); 10 de gener del 2010, a les 23:09
fanal blau ha dit...: Gràcies, Elvira! ben cert que, de vegades, la poesia se'ns cus a la pell; de vegades embastada, de vegades amb punt acurat!; 10 de gener del 2010, a les 23:12
fanal blau ha dit...: Cèlia, gràcies!
Se t'han escalfat els peus, ja?

Una abraçada!!!; 10 de gener del 2010, a les 23:12
fanal blau ha dit...: novesflors,

jo si ho crec, però no sempre sabem veure-la!

Un petonet!; 10 de gener del 2010, a les 23:13
fanal blau ha dit...: kweilan,

un somriure ben gran per tú, que em fas somriure!; 10 de gener del 2010, a les 23:14
fanal blau ha dit...: Moltes gràcies, Elèna!

I tens raó...serà per fred! Aquests dies hi ha que vore com apreta!!!; 10 de gener del 2010, a les 23:15
fanal blau ha dit...: Gràcies, Jaka!
Veig que has canviat la capçalera!!! :)
Estàs molt guapa!; 10 de gener del 2010, a les 23:15
fanal blau ha dit...: Albanta,

les olors i les aromes de l'hivern també són ben poètics.
Una abraçada!; 10 de gener del 2010, a les 23:16
fanal blau ha dit...: Doncs, vinga Cris, comença a treure àlbums...;); 10 de gener del 2010, a les 23:17
fanal blau ha dit...: Un somriure, Carme!
De tant en tant tinc algun descosit, o més d'un...;); 10 de gener del 2010, a les 23:18
fanal blau ha dit...: Gràcies, Tonina!
Una abraçada per a tú!; 10 de gener del 2010, a les 23:18
fanal blau ha dit...: Onatge!

molt benvingut!
mira que sóc una ingènua i vaig caure...
Ai mossèn...!!! ;); 10 de gener del 2010, a les 23:19
fanal blau ha dit...: Benvinguda, Thera!
Passaré a llegir-te! :); 10 de gener del 2010, a les 23:20
fanal blau ha dit...: Sauze,
de haikú...ná de ná...!!! :)
Pero de lo mismo, no?

Un besote!; 10 de gener del 2010, a les 23:21

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)