A vegades, et llegeixo i el primer penso que m'agradaria haver-ho escrit jo. :) I després m'encanto en el calidoscopi de tots els sentits, significats i colors de les paraules.
No hi donis més voltes, m'encanta, però ella no s'encnta, segueix com si fos un planeta... No serem nosaltres quelcom semblant? // Tu ves brodant ja posarem una botiga per vendre aquestes preciositats.Anton.
Les baldufes! Sempre m'han agradat! No les sabia fer ballar mai amb el cordillet. Fanalet, em pots fer un favor? Dir-li a la Carme,(Col.leció) que no hi ha manera de deixar-li un comentari? Ha tocat alguna cosa o què?
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
24 comentaris:
guapa, guapa!
A vegades, et llegeixo i el primer penso que m'agradaria haver-ho escrit jo. :) I després m'encanto en el calidoscopi de tots els sentits, significats i colors de les paraules.
M'encantaven aquests artilugis i mirar com donaven voltes i voltes.
Les baldufes són una de les joguines de la meva infància. Encara la recordo ben lligada amb el fil vermell que el pare m'hi va posar.
Salutacions
No hi donis més voltes, m'encanta, però ella no s'encnta, segueix com si fos un planeta... No serem nosaltres quelcom semblant? // Tu ves brodant ja posarem una botiga per vendre aquestes preciositats.Anton.
Quina vitalitat en tan poques paraules, hi veig passió, molta música i dos cossos -cors- lliures...
Les baldufes....ballar com una baldufa...em transporten a un passat infantil ....
Es que som com baldufes, sempre ballant i no sempre al noste so...
Un apunt maco, fanal!
Petons!
Les baldufes! Sempre m'han agradat!
No les sabia fer ballar mai amb el cordillet.
Fanalet, em pots fer un favor? Dir-li a la Carme,(Col.leció) que no hi ha manera de deixar-li un comentari? Ha tocat alguna cosa o què?
Gràcies, Frannia!
Una abraçada!
Carme,
em pugen els colors a la cara!!!
però millor que després t'encantis en el calidoscopi...:)
Kweilan, Són com hipnòtics, oi?
Tonina,
jo també recordo quan me'n van ensenyar a fer-la giravoltar...el cordillet s'havia de posar bé...
gràcies per passar!!!
Antón, les baldufes no poden parar de ballar!!!
Un petó!
Gràcies, Cèlia!
És que sovint, poc no és poc!
Elvira,
dec continuar infantil perquè de vegades baldufejo! :)
Amb això té de donar la raó, Rita!
Una abraçada ben gran!
Motadel·la,
li he enviat un correu i veig que ja està solventat!
Mai que et calgui, ja saps, no ho dubtis!!!
Un abraçada ben gran!
q recuerdos mas agradables ... el baile de la peonza...
el baile de la inocencia.
un beso
una baldufa que embolica el cel de colors mai pensats. Gràcies
Cal festejar quan es tinga la sort de tenir una nit alba.
Felicitats pel poema, deliciós.
Sauze,
requeria el ejercicio del entreno para atar bien la cuerda y dejar la peonza al vuelo...:)
un abrazo!
Gràcies a tu, Wizard!
Moltíssimes gràcies Francesc!
Cert que s'ha de festejar les nits albes!
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada