A la vida, tot depen de com ho volguem veure... nosaltres ens podem menjar el món... o el món ens menja a nosaltres. D'acord amb en Barbollaire, on són les teves paraules??? Les vull!!! =)
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
8 comentaris:
:¬)***************************
ja saps que pens o que són un preciositat, oi???
Llàstima que no ho hagis acompanyat de la llum de les teves paraules.
petó dolç
:¬)*
M'agrada la diversitat de possibilitats, la diversitat de perspectives.
A la vida, tot depen de com ho volguem veure... nosaltres ens podem menjar el món... o el món ens menja a nosaltres.
D'acord amb en Barbollaire, on són les teves paraules??? Les vull!!!
=)
Jo les veig ben il·luminades pel teu camí, pel teu fanal...
No calen paraules podem imaginar-les caminant per el post... :)))
Quan faig una foto sempre intento que el terra (o el cel) no ocupin mitja foto. I ara vas tu ho fas i queda una foto perfecte!
gracias por tus dulces palabras en mi bosque, fanalblau.
tus fotografías y en este caso, la musica que lo acompaña no dejan indiferente.
es precioso
tens un premi al diari de l'àvia!
Publica un comentari a l'entrada