17 de gener 2010

Com onades



Com onades
atrapades dins de fred.
Només un reflux.


Com les ombres
que dibuixen els volums.
Només la llum.

carme 


Volums de llum
com un perfum d'ombres.
Dins, el fred fuig.

barbollaire


Com el gerro
que empresona la claror.
Escapa el bruc.  

novesflors


El gerro buit i les
flors desemparades
amb un fred mut...


onatge
 


un fred que també parla
amb el silent murmuri
de la pluja que cau 


 


8 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada la foto, molt i els versos també. Et segueixo el ritme...

Com les ombres
que dibuixen els volums.
Només la llum.

Barbollaire ha dit...

Volums de llum
com un perfum d'ombres.
Dins, el fred fuig.

_____________________

de les fotos:
ualàaaaaaaa!!

:¬)*

novesflors ha dit...

Com el gerro
que empresona la claror.
Escapa el bruc.

onatge ha dit...

El gerro buit i les
flors desemparades
amb un fred mut...

Salut.
onatge

kweilan ha dit...

Què bonics els versos i la foto, fantàstica!

Elfreelang ha dit...

un fred que també parla
amb el silent murmuri
de la pluja que cau

assumpta ha dit...

Ooohhh! arribo una mica tard, però potser millor així perquè he pogut gaudir de totes les precioses composicions que hi heu anat deixant cadascú.

M'agraden moltíssim i la foto... uff! fantàaaaastica!
=)))

Montse ha dit...

Sou genials!

:D