Em vaig fer un fart durant anys de mirar per un forat d'escala semblan a aquest, i de baixar graons a velocitat de vertígen, hahaha! Ara no sé pas si ho faria. Millor baixa, poquet a poquet...
A casa els pares, hi havien els graons també de marbre, esmolats i arrodonits pels anys, però amb una escala moooooooolt més estreta. Com que vivíem a dalt de tot, feiem "concursos" de baixar-los de "dos en dos", "de tres en tres", "de quatre en quatre"... I t'ho pots imaginar, més d'una vegada havia de tornar a pujar, plorant amb un nyanyo al front considerable. La solució, després d'eixugar-me llàgrimes i mocs, era el gel i una moneda de "vint-i-cinc pessetes" apretant la banya perquè no es fés més gran!!! Deu minuts més tard, corrent i pitant cap a escola!!!
Espero que avui el solet t'hagi recuperat una miqueta...;) Una abraçada!
A casa als pares a l'eixample també era (és, ma mare encara hi viu), d'aquest mateix estil.
Com llavors no hi havia ascensor (amb els anys n'hi han posat), també, com tu, m'he fet un fart de pujar i baixar i no pas a poc a poc. I de dos en dos i de tres en tres i patapam... Sempre escoltant allò de vegilaaaaa! no "prengos" mal!!!
Hahaha! No recordava que quan ens feiem un nyano al front ens hi posaven la moneda. Ai mare!
I no se pas per on, però la tinc... una fotografia de menuda amb un barret d'aquells de palla per als nyanyos. En una subhasta, segur que no tindria preu. hahaha.
Petons Fanalet!!!
PD. Sol??? on??? Boira plana i fred el termòmetre de casa no ha pujat de 1º i restes de neu i prou. Aaaggg! Demà a veure. =)))
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
26 comentaris:
jo també volaria però tinc una mica de vertigen! quina foto!
Avui t'has superat. M'encanta!!!
Doncs baixa, baixa...
Sí que és bonic!
Que xuli !!!
;)
Gràcies a tu, t'he descobert! M'agrada el teu bloc, formes ja part del meu.
Quin vertigen! M'ha recordat a alguns malsons meus, en els quals he de fugir...
Quina preciositat, de paraules i de foto, Fanalet.
Felicitats, noia!
Preciosa combinació!!!
Em vaig fer un fart durant anys de mirar per un forat d'escala semblan a aquest, i de baixar graons a velocitat de vertígen, hahaha! Ara no sé pas si ho faria. Millor baixa, poquet a poquet...
Petons.
=)
Elvira,
jo de vegades també en tinc una mica...
En canvi, he volat amb globus i és una sensació fantàstica.
Ara voldria provar el parapent...
Aquí, quan vaig fer la foto, la barana em tenia ben protegida...;)
Gràcies, Kweilan!
Un petó!
Vaig baixant, però sense córrer massa...que aquests graons són de marbre i patinen!!!
quina col·lecció de graons, eh?
quan vaig arribar a dalt bufava!!! ;)
Gràcies, Jaka!
;)
Molt benvinguda, Gemma!
Per aquí rondaré!
:)
no se que es maco..si el texte o l'imatge
ummmmm.
Franni,
res més lluny de voler provocar malsons! El volar aquest pretén ser plàcid...
Provo amb sons i sons més dolços.
Gràcies per venir!
Una abraçada guaridora de malsons!
Frannia,
se m'havia perdut la darrera "a" en el teclat! Sorry!
Mortadel·la, gràcies!
M'agrada la teva felicitació!
-assumpta-
de quan eres "ñaja" i vivies a Barcelona?
A casa els pares, hi havien els graons també de marbre, esmolats i arrodonits pels anys, però amb una escala moooooooolt més estreta.
Com que vivíem a dalt de tot, feiem "concursos" de baixar-los de "dos en dos", "de tres en tres", "de quatre en quatre"...
I t'ho pots imaginar, més d'una vegada havia de tornar a pujar, plorant amb un nyanyo al front considerable.
La solució, després d'eixugar-me llàgrimes i mocs, era el gel i una moneda de "vint-i-cinc pessetes" apretant la banya perquè no es fés més gran!!!
Deu minuts més tard, corrent i pitant cap a escola!!!
Espero que avui el solet t'hagi recuperat una miqueta...;)
Una abraçada!
sargantana...
queda't amb el que vulguis!!!
:)
A casa als pares a l'eixample també era (és, ma mare encara hi viu), d'aquest mateix estil.
Com llavors no hi havia ascensor (amb els anys n'hi han posat), també, com tu, m'he fet un fart de pujar i baixar i no pas a poc a poc. I de dos en dos i de tres en tres i patapam...
Sempre escoltant allò de vegilaaaaa! no "prengos" mal!!!
Hahaha! No recordava que quan ens feiem un nyano al front ens hi posaven la moneda. Ai mare!
I no se pas per on, però la tinc... una fotografia de menuda amb un barret d'aquells de palla per als nyanyos. En una subhasta, segur que no tindria preu. hahaha.
Petons Fanalet!!!
PD. Sol??? on??? Boira plana i fred el termòmetre de casa no ha pujat de 1º i restes de neu i prou. Aaaggg!
Demà a veure.
=)))
Encara deviem ser veïnes...;)
En castellà en diuen "chichoneras". No recordo com se'n diuen en català...:)
gorra de cop o capçana.
a la dreta o l'esquerra de l'Eixample, nenes?
Que encara hi han classes, malgrat tot es va fer perquè els senyors de ciutat poguessin arribar sense entrebancs a l'illa de llibertat que era Gràcia.
X¬DDDDDDDDDDDDDDDDDDD!!!
Gràcies, barbollaire, ets un pou de ciència i coneixement!
La meva eixample ( a tocar de gràcia) ja la coneixes perquè l'hem compartida moltes hores...:)
Un petó, artista!
No puc dormir, no hi ha manera!
o sigui, que torno:
Primer: Merci per recordar-ho, com diu en Fanalet... noi ets un pou de ciència!
Segon: L'esquerra!, sempre a l'esquerra en tot!
Tornem-hi, Nanit!
;)
el carrer Aribau és esquerra o dreta?
Reina Arareee!
El carrer Aribau és esquerra.
;)
Publica un comentari a l'entrada