A la llum d'un fanalet: Una proposta de Relats Conjunts

14 de gener 2010

Una proposta de Relats Conjunts

DEMANANT UN TAXI Lisbeth Firmin 2004

-    Taxi! Taxi!
Amb la mà esquerra alçada i ventilant-la, com si el taxista et podés escoltar. Quan et vaig veure, el cor em va fer un tomb.
Mullada de cap a peus, tot i el paraigües.
Vaig frenar sense posar l’intermitent, després de les intermitències del nostre amor.

-    Et porto a casa…
-    Deixa-ho, demanava un taxi…
-    No t’agrada el meu color, el color del meu?

Vaig baixar del cotxe i em vas mirar amb una certa expectació d’ai-què-faràs-ara.
Del porta equipatges vaig treure un esprai groc per ruixar el cotxe.

-    Ara ja té el groc-taxi…on vol que l’acompanyi?

La pintura regalimava i vam anar cap a casa.

18 comentaris:

Anònim ha dit...: Un gran text.
Per a molts homes, pintar el seu cotxe amb groc spray... és una gran prova d'amor!; 14 de gener del 2010, a les 23:37
kweilan ha dit...: Què bonic! Per suposat que va pujar al seu cotxe!!! Molt bona proposta, fanalet!; 15 de gener del 2010, a les 0:22
Jordi Casanovas ha dit...: Bon relat però pobre cotxe.; 15 de gener del 2010, a les 1:05
Carme Rosanas ha dit...: Molt bo! Fins ara es porta molt bé... a veure què farà en arribar a casa!; 15 de gener del 2010, a les 1:06
Elfreelang ha dit...: M'ha agradat això de ruixar el cotxe amb esprai groc....un relat genial! però penso com la Carme seguirà portant-se bé ? Molt bon relat!; 15 de gener del 2010, a les 1:52
Alepsi ha dit...: Ostres! Això és amor i el demés són tonteries!!! Jajajaja!; 15 de gener del 2010, a les 9:37
Garbí24 ha dit...: Molt enamorat havia d'estar per tal de pintar el seu propi cotxe.
Molt ocurrent el text; 15 de gener del 2010, a les 10:17
Barbollaire ha dit...: Boníssim!!!

:¬)*; 15 de gener del 2010, a les 11:09
novesflors ha dit...: I a casa... ai, a casa...; 15 de gener del 2010, a les 12:39
Sergi ha dit...: Per amor fem moltes bogeries, però si no fos així, quin avorriment de vida!; 15 de gener del 2010, a les 19:56
rebaixes ha dit...: Qui sap si era addicte al grafiti..
el final m'ha deixat groc // Molt bo,inesperat. Et felicito. Anton.; 15 de gener del 2010, a les 20:04
Sauze ha dit...: hay segundas oportunidades que surgen de anécdotas como estas...

*la imagen una delicia, fanalblau, he estado mirando la obra y está genial; 17 de gener del 2010, a les 14:00
La Meva Perdició ha dit...: Un home amb recursos, aquest! :); 17 de gener del 2010, a les 16:38
adrià ha dit...: El que s'arriba a fer per amor... Imaginem, doncs, que la noia no era daltònica.; 18 de gener del 2010, a les 8:23
manuscrits ha dit...: I tant que hi puja! Qui no ho faria després de veure'l pintar de groc el cotxe! Molt bo.; 19 de gener del 2010, a les 11:33
assumpta ha dit...: Pintar el cotxe de groc, ha de ser per força un gran acte d'amor!!!

Esperem que segueixin amb aquesta empenta.
=))); 19 de gener del 2010, a les 19:54
Grocdefoc ha dit...: Una bona sortida, i un bon recurs això de mostrar que l'amor ho pot transformar tot.; 21 de gener del 2010, a les 19:14
Pd40 ha dit...: Jurl, jo no pinto el cotxe, això segur. Com a molt li poso ràdio Taxi una estona, però d'aquí no passo.

Bona història :); 24 de gener del 2010, a les 12:24