09 de febrer 2010

Estiranteldesig

Estiroarronso. Estiranteldesig
totiquededubtescerts, i certesesindubtables,
ens reabraçarem
tardoaviat, quevoldirpotserdemàpassat,
ol'altre. Odaquí uns dies.
Certesesensedubteindubtablementcertes.

Ielbonventensacompanyaràil'acompanyarà.
Totaniràbé. Totanirà.Bé,segurqueaniràbé.

11 comentaris:

onatge ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme ha dit...

Segurqueaniràbé!

onatge ha dit...

Devegadesels sentiments'abracen sensesaber d'onvenenionvan... Sortquesempre hihalallun d'unfanaletblau queamblaseva flamaobrelanit isurtenlestrelles ilallunaens faràcompanyia.

Unabraçada.
onatge

barbollaire ha dit...

segurquesiqueaniràbéinosaltreshi seremambelnostrepensamentperaportarlesnostresmincesforces.

petonetsdolçosiabraçadesinfinites :¬)*

Joana ha dit...

Amaquestapetitaempenta totaniràbéperquè amb laforçadelamortotvabé...
Bondiafanaletsensebarretblau :)

sanset i utnoa ha dit...

nomésfaltariaquenoanésbé!
Emcostafer-melaideadenoescriureamb gaires espais...

*Sànset*

Elvira FR ha dit...

Aniràbésegurquesí!

kweilan ha dit...

Segurquesí!

fanal blau ha dit...

totaniràbé!
segurquesí!

unmuntdegràciesisomriures...

GEMMA ha dit...

Segurquesi, aconfiarne!

Cèlia ha dit...

Només hi ha una manera de saber-ho i és vivint-t'ho! Moltíssima sort i valentia, segurqueaniràbé!