19 de febrer 2010

A la porta


A la porta
la paradoxa del molt i res.
Sempre els graons.

15 comentaris:

onatge ha dit...

Sovint els graons
són els que ens separen
d'arribar o no arribar...

Salut.
onatge

Carme ha dit...

Massa graons... fanalet...

Una bona foto!

Albert B. i R. ha dit...

Tant els costaria obrir la porta per a deixar-los passar?

Elvira FR ha dit...

Sobren graons i sobren portes tancades....en temps de crisi els més indefensos pateixen encara més....una gran foto!

barbollaire ha dit...

Les paraules són magnifiques. Però això, i de tu, no és cap novetat.

Però la foto és (tot i la D40) una passada!!
La sensació de petitesa, de desemparament, de...
Mooooooooooooolt millor que la meva!

Ets una mestre, carinyo!

Petonet dolç :¬)*

rebaixes ha dit...

la pedra és rica,
la carn pobra
Canviem els graons.
..............Anton.
Portaves clau i martell per clavar l'intant

- assumpta - ha dit...

Torno a intentar-ho (doncs m'ha donat error).

Sovint on hi hauria d'haver el camí més planer... si troben els graons més alts.

---

Magnífica fotografia!!!

- assumpta - ha dit...

"s'hi troben..."
:S

fanal blau ha dit...

Quànta raó tens, onatge!
Sovint són els graons!

fanal blau ha dit...

carme...
i de vegades un graó només cal que estigui arran de terra per ser graó.

fanal blau ha dit...

Albert B. i R.
jo encara crec que és possible la igualtat d'oportunitats!
Moltes gràcies per passar!

fanal blau ha dit...

Tens raó, Elvira. Cada dia ho podem veure més. I espero que no anem a més...
Un petó.

fanal blau ha dit...

Barbollaire,

més que amb la fotografia, avui m'empenyia el sentiment d'impotència!
un petó, com els teus, dolç...

fanal blau ha dit...

Anton...una abraçada!

fanal blau ha dit...

-assumpta-
les dificultats, de vegades, encara les agreugem...
Segur que hi ha maneres d'alleugerir-les!
Una abraçada!