Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
15 comentaris:
Sovint els graons
són els que ens separen
d'arribar o no arribar...
Salut.
onatge
Massa graons... fanalet...
Una bona foto!
Tant els costaria obrir la porta per a deixar-los passar?
Sobren graons i sobren portes tancades....en temps de crisi els més indefensos pateixen encara més....una gran foto!
Les paraules són magnifiques. Però això, i de tu, no és cap novetat.
Però la foto és (tot i la D40) una passada!!
La sensació de petitesa, de desemparament, de...
Mooooooooooooolt millor que la meva!
Ets una mestre, carinyo!
Petonet dolç :¬)*
la pedra és rica,
la carn pobra
Canviem els graons.
..............Anton.
Portaves clau i martell per clavar l'intant
Torno a intentar-ho (doncs m'ha donat error).
Sovint on hi hauria d'haver el camí més planer... si troben els graons més alts.
---
Magnífica fotografia!!!
"s'hi troben..."
:S
Quànta raó tens, onatge!
Sovint són els graons!
carme...
i de vegades un graó només cal que estigui arran de terra per ser graó.
Albert B. i R.
jo encara crec que és possible la igualtat d'oportunitats!
Moltes gràcies per passar!
Tens raó, Elvira. Cada dia ho podem veure més. I espero que no anem a més...
Un petó.
Barbollaire,
més que amb la fotografia, avui m'empenyia el sentiment d'impotència!
un petó, com els teus, dolç...
Anton...una abraçada!
-assumpta-
les dificultats, de vegades, encara les agreugem...
Segur que hi ha maneres d'alleugerir-les!
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada