11 de maig 2010

onze de maig

Era l'onze de maig del 80. Sant Ponç. Caminejant pel carrer Hospital amb la camisa de quadres robada al pare. Aquesta i les blanques que ja estaven atrotinades, per treure'n el coll camiser i deixar-ne el coll "mao".
Les aromes de la camamilla, el poniol, la menta, la farigola i el romaní. Els caramels de mel. La regalèssia i el sucre candy. La dolcesa d'algun pastís artesà com a llaminadura. I un grapat de somnis, també  llaminers, per estrenar. La Carole King, Pink Floyd i At Seventeen de la Janis Ian.

27 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Quins somnis més llaminers.

Vas deure fer bé d'estrenar-los!

*Sànset*

Barbollaire ha dit...

Sant Ponç...
Era una tradició amb els pares. la mare comprava fruita confitada per les coques.

I també, era una mica el pròleg de...

Per cert estàs ben bé igual.
No, no és veritat...

Ara portes el cabell més curt!!

Però continues portant l'il.lusió i la curiositat als ulls.
Aquella que em va encisar ja fa més de 30 anys...

Un petonet ben dolç, carinyo
:¬)***

Núr ha dit...

Doncs jo no coneixia aquesta festa... però els teus records m'han semblat molt i molt dolços! ;)

lolita lagarto ha dit...

Ai quins records, m'agrada veure que a l'imaginari del record hi compartim un espai i un temps , potser vam topar entre tota aquella gentada i vam somriure'ns amb complicitat...
També, Janis Joplin, K.Crimson, L Reed, i Gato Pérez, Aute..

Montse ha dit...

i comprar arrop... i preparar els exàmens molt més dolçament :)

kweilan ha dit...

Quins records més bonics!

Rita ha dit...

Jo també hi anava i si puc i segueixo anant.

Coincidim en els records fanal, Arare, lolita lagarto... :-)

Carme Rosanas ha dit...

Que guapa que estàs!

Coincidim en els records... tot i que jo no he estat mai assídua d'anar-hi cada any, però els records hi són igualment!

Francesc Mompó ha dit...

Bon furt al temps.
Salut i Terra

novesflors ha dit...

Oi, quina dolçor de xicona! De segur que vas tenir milers d'enamorats secrets!

Joana ha dit...

La memòria ajuda a fer-nos els records presents.
Quina mirada tan dolça!!!!

Mortadel.la ha dit...

Entranyable! Veus? Ja et conec! La fira de Sant Ponç. Ooooooooh! La meva fira. Hi passava cada any, al mati quan anava a l'escola Massana. Quina gràcia, Fanalet. Quants records aquesta imatge i aquest nom. Ostres...
Petons, llumeneta i molt bon dia!

Mònica ha dit...

Aquesta fira em fa viatjar en el temps, quan els meus avis vivien al carrer Hospital i disfrutàvem de Sant Ponç a primera fila. M'arriben les olors i els teus somnis... entranyable, sí senyor!

fanal blau ha dit...

Sànset,

i tant que sí! Sempre s'han d'estrenar somnis!
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Barbollaire,

ja saps que no està bé dir mentides...encara que de vegades en diguis algunes de "piatoses"...;)
No sempre és fàcil, però saps que intento continuar mirant amb curiositat i il·lusió, malgrat les patacades.

Un petó a punt dels...:)

fanal blau ha dit...

Núr,

ara fa uns anys que l'he viscuda fora de Barcelona, però l'oloreta encara m'arriba.

un petó, bunika!

fanal blau ha dit...

Ben bé podria ser, lolita! amb quàntes persones ens haurem topat, regalat un somriure, intercanviat una mirada i ara les tenim darrera la pantalla de l'ordinador? Possiblement, bastantes!

Gato Pérez...bufff...:)

fanal blau ha dit...

Arare,

a casa no erem massa d'arrop; jo mai he estat llaminera, tiro més de salat. Però aquest dia sempre m'ha agradat molt! Vés...!
Un petó!

fanal blau ha dit...

Si que ho són, Kweilan, per a mi sí!
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Rita,

m'agrada coincidir!
una abraçada!

fanal blau ha dit...

Carme,

tens un cafè pagat! ;)

fanal blau ha dit...

Francesc,

més que furtar, remenar calaixos...
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Novesflors,

mira que m'has fet riure i somriure!
Si tu supieras...:)
Petonet!

fanal blau ha dit...

Joana,

fa uns dies em va retornar a les mans aquesta foto, esgrogueïda, atrotinada, amb el revers datat i dedicat de qui m'acompanyava.

De la foto en vaig fer una foto...i em va fer gràcia...


Una abraçada molt dolça, doncs!

fanal blau ha dit...

Portell!

Mira que si eres la que estava al meu costat mentre comprava poniol!!!
Me n'alegro que el teu pare estigui millor i tu també!

Petó per a tu!

fanal blau ha dit...

Mònica,

tu si que tenies l'escenari a primera fila!
El que poden evocar les olors, oi?

Una abraçada, noia!

Elfreelang ha dit...

uns records tendres i plens d'olors i colors! m'has recordat que jo al pare també li havia agafat alguna camisa!