Era l'onze de maig del 80. Sant Ponç. Caminejant pel carrer Hospital amb la camisa de quadres robada al pare. Aquesta i les blanques que ja estaven atrotinades, per treure'n el coll camiser i deixar-ne el coll "mao".
Les aromes de la camamilla, el poniol, la menta, la farigola i el romaní. Els caramels de mel. La regalèssia i el sucre candy. La dolcesa d'algun pastís artesà com a llaminadura. I un grapat de somnis, també llaminers, per estrenar. La Carole King, Pink Floyd i At Seventeen de la Janis Ian.
.JPG)
27 comentaris:
Quins somnis més llaminers.
Vas deure fer bé d'estrenar-los!
*Sànset*
Sant Ponç...
Era una tradició amb els pares. la mare comprava fruita confitada per les coques.
I també, era una mica el pròleg de...
Per cert estàs ben bé igual.
No, no és veritat...
Ara portes el cabell més curt!!
Però continues portant l'il.lusió i la curiositat als ulls.
Aquella que em va encisar ja fa més de 30 anys...
Un petonet ben dolç, carinyo
:¬)***
Doncs jo no coneixia aquesta festa... però els teus records m'han semblat molt i molt dolços! ;)
Ai quins records, m'agrada veure que a l'imaginari del record hi compartim un espai i un temps , potser vam topar entre tota aquella gentada i vam somriure'ns amb complicitat...
També, Janis Joplin, K.Crimson, L Reed, i Gato Pérez, Aute..
i comprar arrop... i preparar els exàmens molt més dolçament :)
Quins records més bonics!
Jo també hi anava i si puc i segueixo anant.
Coincidim en els records fanal, Arare, lolita lagarto... :-)
Que guapa que estàs!
Coincidim en els records... tot i que jo no he estat mai assídua d'anar-hi cada any, però els records hi són igualment!
Bon furt al temps.
Salut i Terra
Oi, quina dolçor de xicona! De segur que vas tenir milers d'enamorats secrets!
La memòria ajuda a fer-nos els records presents.
Quina mirada tan dolça!!!!
Entranyable! Veus? Ja et conec! La fira de Sant Ponç. Ooooooooh! La meva fira. Hi passava cada any, al mati quan anava a l'escola Massana. Quina gràcia, Fanalet. Quants records aquesta imatge i aquest nom. Ostres...
Petons, llumeneta i molt bon dia!
Aquesta fira em fa viatjar en el temps, quan els meus avis vivien al carrer Hospital i disfrutàvem de Sant Ponç a primera fila. M'arriben les olors i els teus somnis... entranyable, sí senyor!
Sànset,
i tant que sí! Sempre s'han d'estrenar somnis!
Una abraçada!
Barbollaire,
ja saps que no està bé dir mentides...encara que de vegades en diguis algunes de "piatoses"...;)
No sempre és fàcil, però saps que intento continuar mirant amb curiositat i il·lusió, malgrat les patacades.
Un petó a punt dels...:)
Núr,
ara fa uns anys que l'he viscuda fora de Barcelona, però l'oloreta encara m'arriba.
un petó, bunika!
Ben bé podria ser, lolita! amb quàntes persones ens haurem topat, regalat un somriure, intercanviat una mirada i ara les tenim darrera la pantalla de l'ordinador? Possiblement, bastantes!
Gato Pérez...bufff...:)
Arare,
a casa no erem massa d'arrop; jo mai he estat llaminera, tiro més de salat. Però aquest dia sempre m'ha agradat molt! Vés...!
Un petó!
Si que ho són, Kweilan, per a mi sí!
Una abraçada!
Rita,
m'agrada coincidir!
una abraçada!
Carme,
tens un cafè pagat! ;)
Francesc,
més que furtar, remenar calaixos...
Una abraçada!
Novesflors,
mira que m'has fet riure i somriure!
Si tu supieras...:)
Petonet!
Joana,
fa uns dies em va retornar a les mans aquesta foto, esgrogueïda, atrotinada, amb el revers datat i dedicat de qui m'acompanyava.
De la foto en vaig fer una foto...i em va fer gràcia...
Una abraçada molt dolça, doncs!
Portell!
Mira que si eres la que estava al meu costat mentre comprava poniol!!!
Me n'alegro que el teu pare estigui millor i tu també!
Petó per a tu!
Mònica,
tu si que tenies l'escenari a primera fila!
El que poden evocar les olors, oi?
Una abraçada, noia!
uns records tendres i plens d'olors i colors! m'has recordat que jo al pare també li havia agafat alguna camisa!
Publica un comentari a l'entrada