29 de juny 2010

Paraules osques

Paraules osques
en terres de tartera.
El verd resisteix.

12 comentaris:

Mortadel´la ha dit...

Donç "claru" que resisteix, nena! El verd per tooooot arreu...
Marxo a prendre el sol abans de què em renyis.
Bonus dias! El navegador em va a tot pasto (jijijiji)

montse ha dit...

Malgrat aquest desert de pedres
aquest matoll verdós
és un brot d'esperança.

Salut!

Clidice ha dit...

una bona metàfora :)

sànset i utnoa ha dit...

i resistirà... si segueix plovent!

*Sànset*

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, sí una bona metàfora, fanalet!

M'agrada que el verd resisteixi, encara que no sempre li deu ser fàcil.

Elfreelang ha dit...

Ara més que mai ha de resistir!

novesflors ha dit...

El verd que resisteix té la bellesa de la força i del contrast.

GEMMA ha dit...

El verd sovint ens sorpren fent l'ullet en espais ben erms.

kweilan ha dit...

La foto m'encanta i com el verd, hem de ressistir!!

onatge ha dit...

N'hi ha tantes de paraules osques... I tot sembla que hagi de florir en terra de tartera. Sembla que ens hagim acostumat a ser verds i a ressistir...

Una abraçada des del far.
onatge

fanal blau ha dit...

Gràcies nois i noies! Gràcies, de debò!

Núr ha dit...

Ostres! M'he imaginat que les paraules eren aquestes pedres... Que lleig deixar anar paraules així, no? Per sort, sempre hi ha brots verds més agradables de dir... i de sentir!