Donç "claru" que resisteix, nena! El verd per tooooot arreu... Marxo a prendre el sol abans de què em renyis. Bonus dias! El navegador em va a tot pasto (jijijiji)
Ostres! M'he imaginat que les paraules eren aquestes pedres... Que lleig deixar anar paraules així, no? Per sort, sempre hi ha brots verds més agradables de dir... i de sentir!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
12 comentaris:
Donç "claru" que resisteix, nena! El verd per tooooot arreu...
Marxo a prendre el sol abans de què em renyis.
Bonus dias! El navegador em va a tot pasto (jijijiji)
Malgrat aquest desert de pedres
aquest matoll verdós
és un brot d'esperança.
Salut!
una bona metàfora :)
i resistirà... si segueix plovent!
*Sànset*
Doncs, sí una bona metàfora, fanalet!
M'agrada que el verd resisteixi, encara que no sempre li deu ser fàcil.
Ara més que mai ha de resistir!
El verd que resisteix té la bellesa de la força i del contrast.
El verd sovint ens sorpren fent l'ullet en espais ben erms.
La foto m'encanta i com el verd, hem de ressistir!!
N'hi ha tantes de paraules osques... I tot sembla que hagi de florir en terra de tartera. Sembla que ens hagim acostumat a ser verds i a ressistir...
Una abraçada des del far.
onatge
Gràcies nois i noies! Gràcies, de debò!
Ostres! M'he imaginat que les paraules eren aquestes pedres... Que lleig deixar anar paraules així, no? Per sort, sempre hi ha brots verds més agradables de dir... i de sentir!
Publica un comentari a l'entrada