SATURN DEVORANT UN FILL, Goya 1819-1823-Mare...podem anar al parc?
-Un moment Marc! Una mica de paciència. Ara marxarem...
-És que em fa molt mal la panxa...i tinc caca!
-Però si encara no fa ni mitja hora que n'has fet!
-Ja...però...després de veure aquest quadre...Mare! Va...porfa...que no aguanto...
.JPG)
13 comentaris:
je je ..no m'estranya que li entri caca pobrico, molt ben trobat!! acabarem traient-li ferro al quadre, que ja li fa falta..
Molt bo!!
je, je, je... pobret, aquest deu ser el fill de la parella del meu relat, pobrissó!
Quan es té por, el cós és llest i sap respondre de forma adequada.
Salut!
i en Marc va entendre perquè servia el bicarbonat...
*Sànset*
Pobre nen...
Aquest quadre és tremendo. Per un nen, pobret... El primer cop que el vaig veure, vaig enretirar la vista...
No m'estranya que es neguitegi el nen. Tampoc no crec que vulgui estar massa a prop del seu pare...
M'has fet riure!!!!! jajaja ves per on els metges podran receptar anar al museu contra el restrenyiment! m'ha agradat molt fanalet...
la veritat es que el quadre es per cagar-s'hi..
Bon i calent cap de setmana
ai, pobreta criatura! És que no és un quadre gaire agradable a la vista, certament!
pobret, no m'estranya que li faci mal de panxa en veure'l!!! a mi tb me'l provoca!
I si et dic que no l'he entès, te'm menges, Saturnina? :P
És broma eh???!!?
Que entenc el nano, que fa cangüelo la mirada del quadre, fanalet...
d.
Que suggestiu ha sigut el quadre pel nen! Relació causa-efecte immediata. ^_^
Publica un comentari a l'entrada