01 de juliol 2010

Païr-tramuntar

Païr-tramuntar
al record més plaent o més tosc,
quan l'oblit s'aproxima.
Sense desdir-se'n del passeig.
Les flors per a tu.

7 comentaris:

Carme ha dit...

Em sembla un poema trasbalsador.
Preciós, ambivalent, positiu i sobretot generós.

novesflors ha dit...

Generós, sense cap dubte. Bona nit, fanalet.

lolita lagarto ha dit...

preciós i és cert que molt generós, tan de bo la generositat s'estengués pel món!

Elvira FR ha dit...

Només puc afegir un sincer aplaudiment!

kweilan ha dit...

Què bonic! Aplaudiments també.

rits ha dit...

no trobava la paraula que em provoca el teu poema, em copio de la Carme i la lolita: ambivalentment generós

Mònica ha dit...

Tan deliciós com sempre i tan entregat....no deixis mai de deleitar-nos! Gràcies per les flors!

Mònica