17 de juliol 2010

Bo seria

Bo seria
trobar-te a l'ombra
i desempellegar-nos
de la xafogor de l'ànima.

11 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Bo seria ara enxampar la neu del banquet amb aquesta basca.
Salut i Terra

Vida ha dit...

Sí que ho seria.

Mortadel.la ha dit...

Katie Melua... genial per seure i desenpellagar-nos d'aquesta xafogor que a voltes ens aclapara.
Si ens imaginem l'ombra segur que ens refresca aquesta ànima acalorada.
Petons, Fanalètivus blau!

Elvira FR ha dit...

sí seria fantàstic arrecerar-nos d'aquesta xafogor amb un punt de la neu que esguarda pacient fondre's al sol mentrestant s'asseu a l'ombra.....bon cap de setmana!

Albert B. i R. ha dit...

I tant! Qui pogués trobar-se en l'estat que comentes!

deomises ha dit...

Vivències

...I perpetuar la dolcesa
Dels cants de les orenetes,
De les prunes collides i macades
Pel sol de la flama de l'amor.

Perquè les vivències també
Deixen petges i solcs a l'ànima,
I la modifiquen per sempre més...



d.

deomises ha dit...

Vivències


d.

òscar ha dit...

La xafogor de l'ànima s'excusa, massa cops, en la xafogor ambiental per justificar-se.

zel ha dit...

Bo seria
sentir airets de llibertat
i obrir les finestres
d'aquesta cansada ànima nostra...

Carme ha dit...

Preciós, fanalet!

novesflors ha dit...

Una veu captivadora per refrescar les ànimes, com un grapadet de la neu del banc.