A la llum d'un fanalet: Bo seria

17 de juliol 2010

Bo seria

Bo seria

trobar-te a l'ombra

i desempellegar-nos

de la xafogor de l'ànima.

11 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...: Bo seria ara enxampar la neu del banquet amb aquesta basca.
Salut i Terra; 17 de juliol del 2010, a les 12:05
Vida ha dit...: Sí que ho seria.; 17 de juliol del 2010, a les 12:09
Mortadel.la ha dit...: Katie Melua... genial per seure i desenpellagar-nos d'aquesta xafogor que a voltes ens aclapara.
Si ens imaginem l'ombra segur que ens refresca aquesta ànima acalorada.
Petons, Fanalètivus blau!; 17 de juliol del 2010, a les 13:28
Elfreelang ha dit...: sí seria fantàstic arrecerar-nos d'aquesta xafogor amb un punt de la neu que esguarda pacient fondre's al sol mentrestant s'asseu a l'ombra.....bon cap de setmana!; 17 de juliol del 2010, a les 13:44
Anònim ha dit...: I tant! Qui pogués trobar-se en l'estat que comentes!; 17 de juliol del 2010, a les 16:05
deomises ha dit...: Vivències

...I perpetuar la dolcesa
Dels cants de les orenetes,
De les prunes collides i macades
Pel sol de la flama de l'amor.

Perquè les vivències també
Deixen petges i solcs a l'ànima,
I la modifiquen per sempre més...

d.; 17 de juliol del 2010, a les 17:21
deomises ha dit...: Vivències

d.; 17 de juliol del 2010, a les 17:25
òscar ha dit...: La xafogor de l'ànima s'excusa, massa cops, en la xafogor ambiental per justificar-se.; 17 de juliol del 2010, a les 18:28
zel ha dit...: Bo seria
sentir airets de llibertat
i obrir les finestres
d'aquesta cansada ànima nostra...; 17 de juliol del 2010, a les 23:37
Carme Rosanas ha dit...: Preciós, fanalet!; 18 de juliol del 2010, a les 20:30
novesflors ha dit...: Una veu captivadora per refrescar les ànimes, com un grapadet de la neu del banc.; 18 de juliol del 2010, a les 21:58

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)