17 de juliol 2010

Bo seria

Bo seria
trobar-te a l'ombra
i desempellegar-nos
de la xafogor de l'ànima.

11 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Bo seria ara enxampar la neu del banquet amb aquesta basca.
Salut i Terra

Vida ha dit...

Sí que ho seria.

Mortadel.la ha dit...

Katie Melua... genial per seure i desenpellagar-nos d'aquesta xafogor que a voltes ens aclapara.
Si ens imaginem l'ombra segur que ens refresca aquesta ànima acalorada.
Petons, Fanalètivus blau!

Elfreelang ha dit...

sí seria fantàstic arrecerar-nos d'aquesta xafogor amb un punt de la neu que esguarda pacient fondre's al sol mentrestant s'asseu a l'ombra.....bon cap de setmana!

Anònim ha dit...

I tant! Qui pogués trobar-se en l'estat que comentes!

deomises ha dit...

Vivències

...I perpetuar la dolcesa
Dels cants de les orenetes,
De les prunes collides i macades
Pel sol de la flama de l'amor.

Perquè les vivències també
Deixen petges i solcs a l'ànima,
I la modifiquen per sempre més...



d.

deomises ha dit...

Vivències


d.

òscar ha dit...

La xafogor de l'ànima s'excusa, massa cops, en la xafogor ambiental per justificar-se.

zel ha dit...

Bo seria
sentir airets de llibertat
i obrir les finestres
d'aquesta cansada ànima nostra...

Carme Rosanas ha dit...

Preciós, fanalet!

novesflors ha dit...

Una veu captivadora per refrescar les ànimes, com un grapadet de la neu del banc.