A la llum d'un fanalet: Païr-tramuntar

01 de juliol 2010

Païr-tramuntar

Païr-tramuntar

al record més plaent o més tosc,

quan l'oblit s'aproxima.

Sense desdir-se'n del passeig.

Les flors per a tu.

7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...: Em sembla un poema trasbalsador.
Preciós, ambivalent, positiu i sobretot generós.; 1 de juliol del 2010, a les 23:32
novesflors ha dit...: Generós, sense cap dubte. Bona nit, fanalet.; 2 de juliol del 2010, a les 0:09
lolita lagarto ha dit...: preciós i és cert que molt generós, tan de bo la generositat s'estengués pel món!; 2 de juliol del 2010, a les 15:57
Elfreelang ha dit...: Només puc afegir un sincer aplaudiment!; 2 de juliol del 2010, a les 17:41
kweilan ha dit...: Què bonic! Aplaudiments també.; 4 de juliol del 2010, a les 20:18
rits ha dit...: no trobava la paraula que em provoca el teu poema, em copio de la Carme i la lolita: ambivalentment generós; 4 de juliol del 2010, a les 21:39
Mònica ha dit...: Tan deliciós com sempre i tan entregat....no deixis mai de deleitar-nos! Gràcies per les flors!

Mònica; 5 de juliol del 2010, a les 12:23

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)