Jo crec que pots arribar allà on et proposis. I les roques mereixen la pena. Veure el món des d'aquí dalt ha de ser espectacular. I respirar-hi encara més... T'has de sentir ocell i volar i volar...
Què bé! jo fa tant que no camino! ( vull dir caminar molt per la muntanya, o per la ciutat o per on sigui...) Jo et dic igual que la Carme el que em semblaria mentida és que no hi haguessis arribat! les fotos tan maques com l'indret!
procuro sempre arribar allà on em proposo; no sempre s'hi arriba, però sempre he pensat que és important el desig d'arribar-hi. És preciós. Tota la contrada. Una abraçada des del meu fanal! :)
Calpurni, en algun moment vaig pensar...i si no puc? No hagués passat pas res, en cas de quedar-me a mig camí, o al "campamento base" com feiem conya. Però em va donar una bona satisfacció arribar a dalt!
a mi m'agrada molt caminar; camino menys del que voldria i hauria; les muntanyes em fan un cert respecte perquè hauria de decidir-me a deixar de fumar (així entre nosaltres, i que no ho llegeixi ningú més :)), però quan m'hi poso, la satisfacció és increïble. Quan viatjo, puc passar-me hores, hores i hores caminant; i és la manera que m'agrada més per conéixer els indrets. Aquest indret és sublim! Una abraçada!
Gemma, més que els ufs van ser els "bufs"! A la pujada, bufes, però la baixada és una mica més complicadeta. Tot i així, un plaer impressionant! Un petó!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
18 comentaris:
Jo crec que pots arribar allà on et proposis. I les roques mereixen la pena. Veure el món des d'aquí dalt ha de ser espectacular. I respirar-hi encara més... T'has de sentir ocell i volar i volar...
Una abraçada des del far.
onatge
Estàs feta una nina!
Arribar és important, el camí també, però... i la satisfacció d'aconseguir el que t'has proposat?
Doncs mira, a mi no em sembla mentida, m'estranyaria molt més que no hi haguessis arribat!
Què bé! jo fa tant que no camino!
( vull dir caminar molt per la muntanya, o per la ciutat o per on sigui...) Jo et dic igual que la Carme el que em semblaria mentida és que no hi haguessis arribat! les fotos tan maques com l'indret!
felicitats! a mi em falten aquestes, a veure quan m'hi poso :)
I que gratificant, oi? Val molt la pena l'esforç, malgrat els uf!!
Les conec i et felicito, no és fàcil! Oi, però, que són excelses? Els meus ports estimats...
Onatge,
procuro sempre arribar allà on em proposo; no sempre s'hi arriba, però sempre he pensat que és important el desig d'arribar-hi.
És preciós. Tota la contrada.
Una abraçada des del meu fanal! :)
novesflors,
pentino forces canes, però m'agraden, i anava una mica desentrenada, però...vaig pujar!
Calpurni,
en algun moment vaig pensar...i si no puc?
No hagués passat pas res, en cas de quedar-me a mig camí, o al "campamento base" com feiem conya.
Però em va donar una bona satisfacció arribar a dalt!
Carme,
je je! veig que em comences a conéixer una mica. Tossuda com sóc...
:)
Elvira,
a mi m'agrada molt caminar; camino menys del que voldria i hauria; les muntanyes em fan un cert respecte perquè hauria de decidir-me a deixar de fumar (així entre nosaltres, i que no ho llegeixi ningú més :)), però quan m'hi poso, la satisfacció és increïble.
Quan viatjo, puc passar-me hores, hores i hores caminant; i és la manera que m'agrada més per conéixer els indrets.
Aquest indret és sublim!
Una abraçada!
Clídice,
no te n'enpenediràs! Vaig quedar absolutament meravellada del paisatge!
Una abraçada!
Gemma,
més que els ufs van ser els "bufs"!
A la pujada, bufes, però la baixada és una mica més complicadeta.
Tot i així, un plaer impressionant!
Un petó!
Cèlia,
excelses és poc. De debò que em van emocionar, tot i que ja d'entrada era un dia molt ple d'emocions!
Una preciositat!
Una abraçada!
enhorabona! un es sent molt descansat i content quan asoleix un gran repte!
Clar que sí, en dubtaves?
No ho facis això de dubtar! Ja ho faré jo per tu, no et preocupis...
Publica un comentari a l'entrada