A la llum d'un fanalet: Roques de Benet

20 de juny 2010

Roques de Benet

Sembla mentida...

...però hi vaig arribar!

18 comentaris:

onatge ha dit...: Jo crec que pots arribar allà on et proposis. I les roques mereixen la pena. Veure el món des d'aquí dalt ha de ser espectacular. I respirar-hi encara més... T'has de sentir ocell i volar i volar...

Una abraçada des del far.
onatge; 20 de juny del 2010, a les 22:51
novesflors ha dit...: Estàs feta una nina!; 20 de juny del 2010, a les 22:53
Calpurni ha dit...: Arribar és important, el camí també, però... i la satisfacció d'aconseguir el que t'has proposat?; 20 de juny del 2010, a les 23:03
Carme Rosanas ha dit...: Doncs mira, a mi no em sembla mentida, m'estranyaria molt més que no hi haguessis arribat!; 20 de juny del 2010, a les 23:46
Elfreelang ha dit...: Què bé! jo fa tant que no camino!
( vull dir caminar molt per la muntanya, o per la ciutat o per on sigui...) Jo et dic igual que la Carme el que em semblaria mentida és que no hi haguessis arribat! les fotos tan maques com l'indret!; 21 de juny del 2010, a les 0:54
Clidice ha dit...: felicitats! a mi em falten aquestes, a veure quan m'hi poso :); 21 de juny del 2010, a les 11:03
GEMMA ha dit...: I que gratificant, oi? Val molt la pena l'esforç, malgrat els uf!!; 21 de juny del 2010, a les 17:48
Cèlia ha dit...: Les conec i et felicito, no és fàcil! Oi, però, que són excelses? Els meus ports estimats...; 21 de juny del 2010, a les 20:35
fanal blau ha dit...: Onatge,

procuro sempre arribar allà on em proposo; no sempre s'hi arriba, però sempre he pensat que és important el desig d'arribar-hi.
És preciós. Tota la contrada.
Una abraçada des del meu fanal! :); 22 de juny del 2010, a les 1:37
fanal blau ha dit...: novesflors,

pentino forces canes, però m'agraden, i anava una mica desentrenada, però...vaig pujar!; 22 de juny del 2010, a les 1:39
fanal blau ha dit...: Calpurni,
en algun moment vaig pensar...i si no puc?
No hagués passat pas res, en cas de quedar-me a mig camí, o al "campamento base" com feiem conya.
Però em va donar una bona satisfacció arribar a dalt!; 22 de juny del 2010, a les 1:41
fanal blau ha dit...: Carme,

je je! veig que em comences a conéixer una mica. Tossuda com sóc...
:); 22 de juny del 2010, a les 1:43
fanal blau ha dit...: Elvira,

a mi m'agrada molt caminar; camino menys del que voldria i hauria; les muntanyes em fan un cert respecte perquè hauria de decidir-me a deixar de fumar (així entre nosaltres, i que no ho llegeixi ningú més :)), però quan m'hi poso, la satisfacció és increïble.
Quan viatjo, puc passar-me hores, hores i hores caminant; i és la manera que m'agrada més per conéixer els indrets.
Aquest indret és sublim!
Una abraçada!; 22 de juny del 2010, a les 1:47
fanal blau ha dit...: Clídice,
no te n'enpenediràs! Vaig quedar absolutament meravellada del paisatge!
Una abraçada!; 22 de juny del 2010, a les 1:48
fanal blau ha dit...: Gemma,
més que els ufs van ser els "bufs"!
A la pujada, bufes, però la baixada és una mica més complicadeta.
Tot i així, un plaer impressionant!
Un petó!; 22 de juny del 2010, a les 1:50
fanal blau ha dit...: Cèlia,

excelses és poc. De debò que em van emocionar, tot i que ja d'entrada era un dia molt ple d'emocions!
Una preciositat!
Una abraçada!; 22 de juny del 2010, a les 1:52
rits ha dit...: enhorabona! un es sent molt descansat i content quan asoleix un gran repte!; 22 de juny del 2010, a les 17:11
Mortadel.la ha dit...: Clar que sí, en dubtaves?
No ho facis això de dubtar! Ja ho faré jo per tu, no et preocupis...; 22 de juny del 2010, a les 19:49

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)