NO T'ATURIS
No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica, sense haver estat feliç, sense haver augmentat els teus somnis.
No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica, sense haver estat feliç, sense haver augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim. No permetis que ningú et tregui el dret a expressar-te, que es gairebé un deure. No abandonis les ànsies de fer de la teva vida quelcom extraordinari.
No deixis de creure que les paraules i les poesies sí poden canviar el món. Passi el que passi la nostra essència roman intacta. Som éssers plens de passió.
La vida es desert i oasi. Ens tomba, ens fereix, ens ensenya, ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia historia. Encara que el vent bufi en contra, la poderosa obra continua:
Tu pots aportar una estrofa. No deixis mai de somniar, perquè en somnis es lliure l'home.
Walt Withman (1819-1892)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
8 comentaris:
Quan de jove llegia Withman em seduïa la força immensa de les seves paraules, el seu amor per les persones, pels paisatges, per la vida. Rellegint-lo ara continuo tenint aquella sensació de potència, de vitalitat. Les seves paraules travessen els temps intactes i amb total validesa avui.
I tant que si, Joan!
La seva poesia no té data de caducitat. La poesia no en té.
La teva tampoc, i és bo de tenir-la aprop.
Què vol dir aquest "quan de jove"? :)
Home... vol dir que fa un temps era més jove que ara, de cos vull dir. M'ho insinua el fet que, quan he d'agafar alguna cosa del terra, el terra cada cop és més lluny. :-D
Com m'agrada llegir-lo i rellegir-lo i creure-hi i seguir somiant.
Gràcies Fanal i bona Puríssima :)
Ui que bé! venia de llegir el teu comatari i veig que és també el teu post...m'agrada Walt Whitman i aquestes fulles caigudes damunt l'herba de tardor mil gràcies!
les imatges precioses, però la poesia d'en Whitman m'arriba moltíssim! preciós
Unes imatges molt boniques i mun Whitman molt vitalista. Sempre ens va bé llegir això.
Gràcies! Sempre va bé una mica de vitalitat i una injecció de vida! M'encanta Withman! Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada