02 de desembre 2010

Caliu


Et diria que el caliu,
com el foc,
és l'abric que ens escalfa.

 


13 comentaris:

onatge ha dit...

Només rebem caliu
de la flama a que
hi som sensibles...

Des del far amb caliu.
onatge

Joana ha dit...

Ara venen dies per estar-hi a prop i arropar-nos.
Quin gust l'escalforeta!
Bona nit Fanal

Carme ha dit...

El caliu i el foc, sempre creen alguna cosa al seu voltant.

sànset i utnoa ha dit...

i de vegades tan difícil de trobar!

*Sànset*

Mortadel.la ha dit...

Quina escalforeta més maca. I amb aquesta claror ataronjada. Ara vinc, eh? El Fanalet ets tu, oi? Has quedat com ets: brillant!

rits ha dit...

fem caliu tots plegats! que ens fa falta, que fa molt de fred fora!!!!

Jordi Tudó ha dit...

Mirant la flama del foc, se't passen pel cap mil i una històries del passat i del resent, vant fent onades...
Sort!!

Olguen Dalmasas ha dit...

On hi haja un bon foc, que done caliu, sobra la resta.

Elfreelang ha dit...

pensava que havia escrit un comentari però igual ho vaig somiar ...un bon caliu això el que em cal...un caliu com els de les teves càlides fotos!

novesflors ha dit...

A la vora dels fanals, dels teus fanalets diversos, sempre en trobem, de caliu.

Joan Guasch ha dit...

és possible que el foc faci recordar la nostra memòria les nits fosques i fredes dels avanpassats i per això ara, quan revivim les flames, ens sentim protegits dins del càlid úter de la seva llum i la seva escalfor.

Cèlia ha dit...

Mmmm, amb aquest fred, quin gust aquest poema i aquest fanal! La paraula caliu ja en dóna tant!!!!

rosana ha dit...

Podria estar al costat del caliu d'aquest fanal llegint o cosint tan se val, un abraç