és possible que el foc faci recordar la nostra memòria les nits fosques i fredes dels avanpassats i per això ara, quan revivim les flames, ens sentim protegits dins del càlid úter de la seva llum i la seva escalfor.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
13 comentaris:
Només rebem caliu
de la flama a que
hi som sensibles...
Des del far amb caliu.
onatge
Ara venen dies per estar-hi a prop i arropar-nos.
Quin gust l'escalforeta!
Bona nit Fanal
El caliu i el foc, sempre creen alguna cosa al seu voltant.
i de vegades tan difícil de trobar!
*Sànset*
Quina escalforeta més maca. I amb aquesta claror ataronjada. Ara vinc, eh? El Fanalet ets tu, oi? Has quedat com ets: brillant!
fem caliu tots plegats! que ens fa falta, que fa molt de fred fora!!!!
Mirant la flama del foc, se't passen pel cap mil i una històries del passat i del resent, vant fent onades...
Sort!!
On hi haja un bon foc, que done caliu, sobra la resta.
pensava que havia escrit un comentari però igual ho vaig somiar ...un bon caliu això el que em cal...un caliu com els de les teves càlides fotos!
A la vora dels fanals, dels teus fanalets diversos, sempre en trobem, de caliu.
és possible que el foc faci recordar la nostra memòria les nits fosques i fredes dels avanpassats i per això ara, quan revivim les flames, ens sentim protegits dins del càlid úter de la seva llum i la seva escalfor.
Mmmm, amb aquest fred, quin gust aquest poema i aquest fanal! La paraula caliu ja en dóna tant!!!!
Podria estar al costat del caliu d'aquest fanal llegint o cosint tan se val, un abraç
Publica un comentari a l'entrada